La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Geremia/Geremia 18

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Geremia 18

Geremìa[modifiché]

18[modifiché]

Ël tupiné e la crèja[modifiché]

1Sto-sì a l’é n’àutr mëssagi[1] che Geremìa a l’ha arseivù da Nosgnor. Nosgnor a l’ha dije: 2“Cala dal tupiné përchè ch’a l’é 'mbelelì ch’it parlerai”. 3Parèj i son andàit a trové ‘l tupiné che, an col moment-lì, a travajava a sò torn. 4A l’é rivà che ‘l vas che chiel a l’era an camin ëd fé a l’é nen surtije bin. Antlora a l’ha dësblalo, a l’ha ampastalo con d’àutra creja e a l’ha torna butala al torn për deje la fòrma ch’a vorìa.

5A l’é antlora che Nosgnor a l’ha fame conòsse soa paròla: 6“Israel! Chërdeve che mi i podrìa nen fé coma col tupiné? Vojàutri i seve an mie man tanme la crèja a l’é ant le man dël tupiné.

7Se mi i dago l’anunsi ëd mia deliberassion che na certa nassion o regn a l’ha da esse dësreisà, tirà giù e fàita droché, 8ma peui col pòpol-lì a chita ‘d fé ël mal ch’a l’era ‘l motiv ëd cola mia deliberassion, ëdcò mi i son dispòst a arnunsié 'd feje ‘l mal ch’i l’avìa decidù ‘d fé. 9E se mi i dago l’anunsi ch’i veuj buté an pé[2] e fé chërse na certa nassion o regn, 10ma peui cola nassion-lì am ofend e a më scota pa, ëdcò mi i-j farai pì nen ël bin ch’i l’avrìa vorsuje fé.

11Dis, donch, a la gent ëd Giuda e a j’abitant ëd Gerusalem: “Sossì av nunsia ël Signor: Coma ch’a fà ‘l tupiné, i son an camìn ëd dé forma a un progèt ch’a seurtirà d’esse për vojàutri un disastr, nen ëd bel. Chité, anlora, 'd marcé an sël sentè sbalià e artorné an sël giust: cambié vòstra condòta!”. 12Ma ‘l pòpol a rëspond: “Sgaira nen ël fià. I l’oma l’antension ëd seguité a vive coma ‘d pì an pias. I voroma seguité a fé lòn ch’a dis nòst cheur ostinà e përvers!”.

Israel a l’ha dësmentiasse ‘d Nosgnor[modifiché]

13Parèj a dis Nosgnor: “Ciameje pura a d’àutre nassion s’a l’han mai sentù na ròba parèj! Ël pecà ch’a l’ha comëttù Israel a l’é orìbil! 14Eve-ne mai vëddù la fiòca ch’a dëspariss da le bëcche dij mont dël Liban o che ij torent ch’a-i calo da cole montagne da leugn a arsëcchisso? 15Contut, mè pòpol a l’é dësmentiasse ‘d mi: a smon-o d’oferte a dj’ìdoj ch’a son nen. A marcio pa pì an sij senté antich e sicur e a preferisso marcé ans ij senté ch’a son pien ëd pàuta. 16A l’é për lòn che sò pais a sarà devastà, ch’a vnirà ‘l monument midem fàit a soa folairà ‘d lor. Tuti coj ch’a passeran da lì a lo vëdran e a në saran ëstupì: a sopatran la testa bele che dëstornà. 17Mi i dësbergiairai mia gent dë 'dnans al nemis tanme ‘l vent ëd l’orient cand ch’a bufa via la póer. Ant ël di dla dësgrassia, për nen vëddë tut sossì, a vireran la schin-a.

Confession ëd Geremìa[modifiché]

18Cheidun a l’ha dit: “Butoma an pé un complòt contra 'd Geremìa për felo sté ciuto. I l’oma già tanti sacerdòt, ëd savant e ‘d profeta ch’an parlo a nòm ëd Nosgnor. I l’oma pa da manca ‘d chiel. Trovoma ‘d calùnie da dì a sò rësguard, stoma pa a sente lòn ch’a l’ha da dine!”.

19“Nosgnor! Scotme. Has-to pa sentù lon ch’ij mè nemis a diso? 20É-lo giust che lor am rendo ‘d mal për ël bin? A l’han ëscavà na tampa për feme tombeje 'ndrinta e masseme, bele s’i l’hai suplicaje e sërcà ‘d guerneje da toa zara. 21A l’é parèj ch’ i lasso che soe masnà a meuiro ‘d fam. Ore, donca, faje meuire con la spa. Che soe vidoe a perdo ij sò fieuj. Che ij sò òm a meuiro ‘d contacc e che ij sò giovo a meuiro an bataja!. 22Ch’as sento ‘d crij ant le ca cand che daleugn a rivrà l’invasion. A l’han prontame na tampa përchè mi i-j tombèissa andrinta e l’han butà ‘d bers arlongh ëd mè senté. 23Ti, Nosgnor, ti 't conòsse tut ij complòt amassida ch’a l’han fàit contra ‘d mi. Përdónje nen ij sò crìmen e dëscancela pa ij sò pecà. Che lor a meuiro dë 'dnans a ti! Faje sente tut ël pèis ëd toa 'ndignassion!”.

Nòte[modifiché]

  1. O “paròla”.
  2. O “pianté”.