La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Geremia/Geremia 19

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Geremia 19

Geremìa[modifiché]

19[modifiché]

La doja 'd tèra cheuita s-ciapà[modifiché]

1Nosgnor a l’ha dit a Geremìa: “Vate a caté na doja 'd tèra cheuita[1]: pija con ti chèich ansian dël pòpol e chèich sacerdòt 2e seurt ant la comba ëd Chinom[2], ch'as treuva a l'intrada dla Pòrta dij Ciap, là ‘ndoa ch’as campa la mnis. Ambelelà, ti 't proclameras le paròle che mi it dirai. 3It arferiras: ‘Scoté la paròla dël Signor, vojàutri ij rè 'd Giuda e j'abitant ëd Gerusalem: Përparèj a dis ël Signor ëd l’Univers, Dé d'Israel: Vardé, mi i son an camin ëd mandé dzora ‘d cost leu na tal malora ch'a subierà ‘nt j'orije 'd tuti coj ch’a në sentiran parlé. 4I farai lolì përchè costa gent a l’han chitame e a l’han antamnà cost leu-sì. Ant ës leugh a l’han ësmonù ‘d sacrifissi a ‘d divinità forëstere che nì lor, nì ij sò antich, nì ij rè 'd Giuda a conossìo. Lor a l'han ampinì ës leugh ëd sangh nossent ëd masnà. 5A l’han butà ‘n pé ‘d santuari an onor dël dé Baal për sacrifiché ij sò fieuj an olocàust a Baal[3]. Na ròba parèj mi i l’avìa mai comandajla ‘d fé e gnanca a l’era mai vnùme an ment. 6Për sòn, a dis ël Signor, a vnirà ‘l temp ch’a ciameran pì nen ës leu Tofet, o Valada ‘d Chinom, ma a ‘ndrà a ciamesse Valada dla Carnefissin-a! 7Ant cost leu, mi i dësblerai ij progèt ëd Giuda e 'd Gerusalem. I-j farai tombé ant le man dij sò nemis, ch’a-j masseran sensa pietà. A meuireran ëd la spa dij sò nemis e ij sò cadàver a saran mangià da j’osej e da le bestie sarvaje. 8I farai dventé sta sità cheicòsa da fé oror mach a penseje, un monument a la stupidità dij sò abitant. Tuti coj ch’a passeran da sì a podran gnanca vardé da l’afror ch’a-j farà e a podran mach fé ‘d segn ëd dëspresi anvers ëd costa sità[4] për motiv ëd le disgrassie ch’a a-j saran capitaje. 9I farai tombé sta gent an condission dësperà durant l’assedi che ij sò nemis, ch’a voreran mach masseje, a-j sogetran. La situassion a sarà për lor tant sensa surtìa ch’a-j restrà nen d’àutr da fé che mangesse la carn dij sò fieuj e fije, la carn d’un con l’àutr’”.

10Nosgnor a l’é andàit anans a parlé parèj: “Adess s-ciapa la doja dnans a coj ch’a son ëvnùit ambelessì con ti. 11E dije: ‘Ël Signor ëd l’Univers a dis: Mi i farai giusta coma ch’a l’ha fàit Geremìa! I s-ciaprai costa nassion e sta sità com a së s-ciapa na san-a 'd tèra cheuita ch'as peul pa pì rangesse. As sotreràn ij mòrt ambelessì an Tofet fintant ch’as savrà pì nen andova buteie!’ 12Mi, ël Signor, i diso: ‘I farai pròpi parèj con coste sità e ij sò abitant. I-j farai dventé tanme Tofet. 13Le ca 'd Gerusalem e le ca dij rè 'd Giuda a saran antamnà dai còrp dij mòrt giusta coma ës leugh-sì,Tofet; e lolì përchè a së smonìo ‘d sacrifissi a le stèile dël cel coma s’a fusso ‘d divinità e as vërsava ‘d libassion a d’àutri dio an sij cop ëd le ca’”.

14Apress d lòn Geremìa a l’é andass-ne da Tofet, andova che ‘l Signor a l’avìa mandalo a comuniché lòn che Nosgnor a l’avìa dije. A l’é fërmasse ant le cort dël templi 'd Nosgnor e a l'ha profetisà a tut ël pòpol: 15“Ël Dé dl’Univers, ël Dé d’Israel, a dis: “I son darera a mandé dzora dë sta sità e dzora 'd tute soe borgà, tut ël maleur ch'i l'hai mnassà përchè lor a son antëstardisse, arfudand-se dë scoté mie paròle”.

Nòte[modifiché]

  1. Miraco, a-i é doi vire un calambor an dovrand ës verb. Un a l'é për la manera 'd pronunsié la paròla "doja", che a l'é stàita spiegà com un decànter d'eva. La paròla a l'é בַקֹּתִי (vaqqoti). La paròla për vas, doja o san-a ant ël vërsèt 1 a l'é בַקְבֻּק (vaqbuq). A podrìa tutun ëdcò esse un gieugh ansima al dovragi leteral dë sta paròla për arferisse a coma la distrussion a peussa sgheiré o porté a l'anientament ëd pianta dla tèra. A l'é parèj coma se Geremìa a l'avèissa dàit ël gir al contenitor, tanme marca e analogìa dij sò progèt ''dësvoidà.''
  2. Cfr. 2 Rè 23:10; Geremìa 7:30-32; 32:34-35.
  3. Cfr. Levitich 18:21.
  4. Lét. “a j'andran a subièje an facia”.