Salve Valtingòjer/Coj dë 'd sà e coj dë 'd là/Prim at

Da Wikisource.

Artorn


Coj dë'd sà e coj dë 'd là[modifiché]

Quand che as duverta ël sipari la sen-a as presenta, për tuta la soa larghëssa con un trompe- l’oeujl che, come scond sipari, a rapresenta un cel seren con ëd nivlëtte bianche, val a di na sòrt ëd preparadis.  Sto trompe- l’oeujl  a dev podèj score për esse ritirà dòp ‘l prim qùader quandi che jë spìrit as trsferiran an sla tèra ant la ca che a l’era ‘d Miriam. A sarìa motobin fonsional se sto trompe- l’oeujl  ant la part drita, o an cola snistra, a fussa fàit a bindej, për la larghëssa d’un 80/90 centim, an manera ‘d përmëtte ‘l passagi dj’ëspìrit che a riveran dòp le prime batùe, dasend l’impression d’un passagi immaterial. Sto passagi a servirà anche për la surtìa dj’ëspirt quand che as trasferiran an sla tèra. Davanti a sto trompe- l’oeujl  a saran recità le prime tre sen-e che a servo për antrodue ‘l pùblich ant la vicenda.

Ritirà sto trompe- l’oeujl  la sen-a a sarà costa: Sala living  d’una ca ‘d gent che a stà bin. Tre pòrte: cola d’intrada ant la sala vnisend da fòra, cola che a dà ant la zòna neuit e cola che a pòrta an cusin-a. Telefono an sël taulin davzin a na poltron-a, mòbij modern, sofà, poltron-e, mòbil bar.  S’un tàulin na bela fòto ancornisà ‘d Gemma. Un pòrtamantel con pendùa la giaca dl’avocat Ermes, padron ëd ca e cola ‘d  Diego sò amis. Quàder e an sël fondal na bela granda fòto ‘d Miriam, la prima fomna. Jë spìrit a l’avran come vestimenta semplicement ëd camison ëd divers color a seconda dël carater dlë spìrit che a lo pòrta.

Diego e Ermes a son vestì con normal elegansa. Stella, la cambrera a l’é na fomna giovo e grassiosa, ma vestìa an manera seria nen aparisent (vestì neir long fin a metà gamba, scuffia nèira con crestin-a bianca e faudalin bianch e scarpe basse). Vestìa parèj as nòta ‘l meno possibil e a l’é pròpe nen atraenta. Sòn për ël contrast con la Stella dl’ùltim quàder.

N.B.   Për na visibilità e na letura pì pronta:

Le batùe djë spìrit a saran sempre an “maiuscolet grasset”.

Le batue dij viv a saran sempre an “maiuscolet normal”.

Ij sugeriment dij comportament:

për jë spìrit a saran an  “maiuscolet normal”

për ij viv a saran an “maiuscolet grasset”.

Le parole non in piemontese sono in corsivo

PRIM AT[modifiché]

PRIM QUADER[modifiché]

Sen-a Prima[modifiché]

Dante e Sereno

Musica “celestiale” motobin an sotfond. Dante a l’è an pé e, concentrà,  a les un manoscrit. An sla testa a l’ha na coron-a ‘d lauro come ant le soe iconògrafìe.

Sereno a spassigia avanti e andarè nojà. A sùbia un motivet e a bufa stofià.

Sereno     - (parland daspërchiel) Auffah che stofia! Sì a suced mai gnente d’anteressant! Và bin! I soma ambelessì spìrit trapassà che i spetoma ‘l passapòrt për la nòstra destinassion final, ma un pòch d’alegrìa për tiré sù ‘l moral a j’andarìa pròpe! Anvece sempre sta musica “celestiale” come a la ciamo lor, che at fa vnì ‘l làit ai ginoj! E buté sù na musica alegra, da bal, nò?, na bon-a vòlta!  (a Dante)  Maestro?

Dante       - (a grugniss sensa aussé j’euj dal manoscrit ch’a les)

Sereno     - È (a ripet ël son che a l’ha emetù Dante) Bela conversassion! “A-j và ‘d passiensa - a l’han dine quandi ch’i soma rivà - le pratiche për ël passapòrt a son longhe” Tsé! Anche sì burocrasìa! (a Dante)  Maestro?

Dante       - (a grugniss sensa aussé j’euj dal manoscrit ch’a les)

Sereno     - (parland daspërchiel) N’autr bon chiel-sì! A l’han dane sto Dante come spìrit guida e a l’han dine: “A l’ha tanta esperiensa e a conòss tuti ij segret dël mond dij trapassà, ël poeta.  Av farà tanta companìa e av mostrerà tut lòn che i deve amprende për peui fé na bela vita da spìrit”  Bela companìa, va là! Un che a rij nen gnanca a feje ‘l gatij sota ai pé! (torna a Dante) Maestro?

Dante       - (a grugniss sensa aussé j’euj dal manoscrit ch’a les)

Sereno     - (a Dante) Anlora? An compagna a fé un gir, giù, an sla tèra a              vëdde còsa a fan ij nòstri amis? A l’avìa amprometun’lo.

Dante       - (lesend a mesa vos) Anime grame che lassà an sla tèra

       le vòstre tante mal’assion i l’eve,

      as pronta adess për voi na vita amèra!

Sereno     - Sùbit na bela neuva, nèh? Grassie! Ma quale grame assion, Dante!

Dante       - Maestro, prego!

Sereno     - Và bin. Maestro! Mi, im ciamo Sereno e sereno an vita i son sempre stàit! I l’hai sempre vorsuje bin a tuti, specialment a le fomne giovo e grassiose…

Dante       - … e marià!

Sereno     - Eh, foma nen ij cicapoj adess! Marià o da marié sempre fomne a son! L’important a l’è contenteje!

Dante       - (indicand ël manoscrit) L’ultima euvra dla mia ispirassion

                                    Peuss, përpiasì, an santa pas  rilese?

                                                    Stà ciuto adess e romp nen ij….

Sereno     - …ij maron! I l’hai capì! Che antipatich ch’a l’è chiel-sì!

Dante       - (a mostra ‘l manoscrit)  Sereno atent, ch’it mando ant ël giron

  dj’ampertinent che an sij ginoj as men-o

                                                      e, chin, rabasto an tera sò menton!

                                                   Lì it fico! Rispetme e rispond ëd meno!

Sereno     - (parland daspërchiel) Sempre ancamin a lese o a scrive, sto Dante! Mai che na vòlta as peussa ciaciarè ‘d còse normaj! Mach leteratura, poesìa, filosofìa. Lë spòrt a j’anteressa nen. Le fomne? (aussand la vos) Për chiel a esist mach Beatrice!

Dante       - (a scata ansios) Beatrice? A l’è sì? Andova a l’è la pìa?

                                        Ah, s’i podèisso stessne ‘n pòch ansema!

Sereno     -                        A l’ha vist chiel e a l’è volasne via!

Dante       -                        Sfacià! Brusa a l’infern ant ël neuv poema!

Sereno     - (a àussa le spale) Ma butme un pòch andova ch’it veule! Che barba! Tant da lòn ch’i vëddo it l’has nen tacane un-a ant la toa Divina Comedia! It ses nen ti ch’it decide la fin ch’i foma! Almeno a rivèissa mia amisa Miriam. Con chila i podrìo ciaciaré un pòch e da na paròla an sù am manderìa nen a l’infern (a vos àuta vers Dante) come a fa quaidun ëd mia conossensa, nèh?

Sen-a Sconda[modifiché]

Ij dit pì Miriam

Miriam     - (che a intra an sj’ùltime paròle ‘d Sereno) I son sì, i son sì! Na frisa ‘d passiensa! I son andàita a l’ufissi përmess a ciamé se dòp quasi n’ann ch’i son sì am lasso calé giù mach për vëdde còsa a-i capita an ca mia (a Dante) Bondì maestro!

Dante       - Ca toa a  l’era, adess a ‘l l’è pì nen!

                  Tò spìrit pr’abituesse a la mòrt

                  tre dì giù a l’è stàit, peui  l’han dite, ven!

Miriam     - I lo sai, i lo sai! Tuti jë spìrit dij mòrt a resto dontre dì sla tèra prima ‘d ven-e ambelessì.

Sereno     - Anche mi i veuj torna andé giù pì presto ch’as peul,  Miriam, che i son stofiame ‘d girolé a veuid di e neuit an mes a ste nivole! I veuj  torné a vëdde un pòch ëd moviment, ëd vita!

Miriam     - Mi i l’hai pressa ëd calè torna giù, sùbit!

Sereno     - Anche ti për divertite con un pòch ëd vita notturna?

Miriam     - Nò! Për porté la confusion an ca ‘d Ermes!

Sereno     - Tò òmo?

Miriam     - Si, mé òmo, col fedifrago!

Dante       - Che Miriam soa tròp prest l’ha dësmentià

                   e an quatr e quatreut n’àutra a l’ha marià!

                   Da doi dì sarà a gioch son gal e pola

                   E a Miriam a-j monta la fel fin-a an gola! 

Miriam     - Maestro, përpiasì làh, ch’a gira nen ël cotel ant la ferìa almeno!

Sereno     - Certe vòlte a l’è pròpe ansoportabil chiel-lì! (a Miriam) Però! A l’ha na bela resistensa, nèh, tò Ermes! Doi dì sensa molé!

Miriam     - Òh con mi a l’è durà  quasi tre dì la prima neuit!

Sereno     - (con amirassion) Quasi tre dì?

Miriam     - Sicura! A l’è pròpe për difende sto nòstr recòrd che i l’hai pressa ‘d calé giù a dësturbelo! (a Dante) Maestro? I lo prego, ch’an men-a giù an sla tèra prima ch’a sìa tròp tard.

Dante       - Fomna, ch’it sente ancor core ant le ven-e

                  e fërmiolé an ti la gelosìa

                  i veuj giutete a dé a le toe pen-e

                  sùbit na fin. Sàh, fòrsa andoma via!

                  Deme un second e ‘l vòstr gigèt frené…

Sereno     - … che a nòst Dante j’è scapa da pissé!

Dante       -(a  mostra ‘l manoscrit) Spìrit spiritos, t’lë spìrit it nieras! (via)

Sen-a Tersa[modifiché]

Miriam e Sereno peui torna Dante

Sereno     - (crijandje dapress) Mej ant la grapa, maestro, parèj almeno i m’ancioco! (a Miriam) Meno male che le soe a son mach fantasìe përchè da quand i lo conòsso a l’ha già condaname a mila e un torment ant ël so neuv poema, “La diabolica farsa”!

Miriam     - Sent Sereno, ma ti ch’it lo conòsse da pì temp, come mai a parla anche chiel ël piemontèis?

Sereno     - Përchè?  It lo sas ancora nen?

Miriam     - Còsa?

Sereno     - Noi, spìrit, i parloma tute le lenghe d’ës mond!

Miriam     - Ma dabon?

Sereno     - Sicura! Varda: mi i son veneto, ma con ti, piemontèisa, i parlo an piemontèis. Ma s’it vorèisse ti it podrìe parleme an venesian.

Miriam     - Mah, magara un dì o l’àutr i-i preuvo.

Sereno     - (a vëdd Dante ch’a rientra) Òh bin! Ël maestro a l’è liberasse! (a Dante) Andoma giù anlora?

Dante       - (rientrand) Con mi as và là ant la sità dla Mòle

                                   con mi as và là andova ‘s beiv ël “bicerin”

                                   con mi as và là con sti doi sëccamiole…

Sereno     -                        … a rompje ij chitarin a jë sposin!

                                    

DANTE, SERENO e MIRIAM (via)

FIN DËL  PRIM QÙADER

LUCE BASSA BASSA E AS RITIRA  ‘L trompe- l’oeujl CON LE NIVOLE

SCOND QUADER[modifiché]

SENOGRAFÌA DLA CÀ DJË SPOS

A l’é sèira e an gir a-i son ij segn d’un riceviment për un matrimòni.

Stella a l’è ancamin che a cheuj piat, piatin, tasin-e da cafè e bicer da porté an cusin-a a lavé. Diego a l’è an pé che a bèiv l’ùltim cichèt mentre a varda la fòto ‘d Miriam. Lë spìrit ëd Miriam a l’è an pé da fianch al tàulin andova a j’è la fòto ëd Gemma e, pen-a che ‘l velari a l’è duvertasse, a sfiora la fòto e a la fa cogié a facia an giù peui a và a setesse su na poltron-a. Anche Dante a l’é setà su na poltron-a. Lë spìrit ëd Sereno a-j và sempre dapress a Stella.

Sen-a Quarta[modifiché]

Stella, Diego, Miriam, Sereno e Dante

Stella       - (a sent ël colp dla fòto che Miriam a l’ha fait cogè e a và a tirela su) Dròlo, ancheuj sta fòto a l’è già sversasse pì che na vòlta. A veul nen sté an pè!

Diego        - A l’è stàit un bel riceviment për ël matrimòni, col d’jer, pa vera Stella?

Stella       - Bel për chi a l’ha beivù, mangià e balà, monsù Diego!

Diego        - Mè amis Ermes a l’ha organisà la festa për sò matrimòni pròpe dabin!

Stella       - A sarà costaje na bela cifra!

Diego        - Chiel a l’è un che as fa manché mai gnente!

Miriam     - Si! Con ij mé sòld!

Sereno     - Come, con ij tò sòld?

Miriam     - Chiel a l’avìa gnente! I l’hai marialo che a l’era  n’avocatucio a le prime arm, sensa un pichin! Ca e sòld a j’ero già tuti mé e chiel a l’ha mai fàit gnente e adess a s’jë gòd con cola Gemma lì!

Diego        - Però, pòvr òm, stavòlta a l’ha dovù rinunsié al viagi ‘d nòsse për cole cure fisioterapiche che Gemma a dev asolutament fé tuti ij di dòp l’incident an machina ch’a l’ha avù.

Stella       - Già! Che dròlo però col incident. A l’era neuit e tòta Gemma che a guidava a dis che a l’ha vist ‘d colp paresse un fantasma davanti a la vitura.

Sereno     - Eh già! A l’era su tuti ij giornaj “Curioso incidente d’auto. La guidatrice dichiara: “Un fantasma m’è apparso all’improvviso davanti alla vettura e si é esibito nella danza del ventre” La polizia propende però per un colpo di sonno”.

Stella       - Fortun-a che tòta Gemma a andasìa pian!

Miriam     - Fortun-a un còrno!! A l’ha pro sbatù contra un platano ma  andasìa pian e chila a l’è fase mach pòch mal e Ermes, ch’a durmìa, gnanca në sgrafignon e parèj a l’han podù mariesse.

Sereno     - E a ti at toca ancora speté!

Miriam     - Pensé che i l’hai fàit ëd tut për mandé a mont sto matrimoni!

Stella       - Però i capisso nen! Monsù Ermes a l’ha vorsù assolutament che stasèira j’amis pì intim a vnisèisso torna a sin-a ambelessì e peui nì chiel nì madamin Gemma a son fase vëdde!

Miriam     - Da jer a son sarà ant la stansia sti doi vergognos!

Diego        - Epura a l’avìa dit che l’anvit a l’era për conclude dabin tuti ansema sti doi di ‘d festa an alegrìa!

Sereno     - Òh, a chiel a-j manca nen l’alegria ‘d sicura.

Stella       - (sarcastica) Le pì alegre i soma stàite la cusinera e mi, monsù Diego!

Diego        - Ma và?

Stella       - (c.s.) N’alegria! Mi e Ròsa i l’oma travajà saba e duminica për quatr!

Diego        - Ti, Stella, chissà se a la pòvra Miriam a-j dëspias che dòp gnanca n’ani ch’a l’é andassne, tò padron Ermes a sia già torna mariasse.

Stella       - Madamin Miriam a l’è mòrta e adess a vòla lassù contenta e beata.  

Miriam     - Contenta un còrno, balenga! Mi i son sì ch’im rusio ‘l fidich!

Dante       - (recità)  J’è scrit sla pòrta ch’l’oma tuit passà

      ” Òh voi ch’intre ògni speransa lassé!”

        ‘Dcò le passion a devo resté dë ‘d là!

        I soma mòrt! L’è inutil ringreté!

        

Diego        - Si, magara Miriam a l’é lassù contenta e beata, ma pì content ancora a l’è mè amis Ermes che a l’è da jer ant la stansia ch’as rusia col doss bëscotin ëd Gemma soa neuva sposa.

Miriam     - Adess i-j tiro na cadrega an sla testa a col deficent ëd Diego!

Dante       - (recità) Dà nen dament a lor, ma varda e passa!

Sereno     - (ch’a l’è ancamin che a amira ‘l daré ‘d Stella che a l’è cinà a cheuje un cuciarin d’an tèra) Mi i vardo, Dante, i vardo pro!

Dante       - Strage ‘d cotin an vita it l’has fàit

                  Ma adess mé car Sereno it varde mach,

                  Ch’lòn ch’it l’avìe da dé, it l’has già dàit!

Diego        - E a ti, Stella, at pias madamin Gemma?

Dante       -  Ahj! Sta domanda  a portrà na rispòsta

                   për ti Miriam motobin dolorosa.

                  Na spà a t’anfileran tra còsta e còsta!

Miriam     - (a-j fa segn a Dante dë sté ciuto) Ssst, sentoma còsa ch’a dis…

Stella       - O costa o cola na padron-a a val n’àutra!

Miriam     - Stupida!

Dante       - (a rijola sarcastich) Ciamje nen al mul d’amé sò padron!

Miriam     - Përpiasì, maestro, ch’a anfierissa nen!

Stella      - Dròlo, i l’hai come la sensassion d’avèj quaidun ch’am ven sempre dapress! Monsù Diego, ch’a scusa, ma mi i l’avrìa finì e…

Diego        - … e it ses ëstraca.

Stella       - Ebin, na frisa! A l’è da ses ore stamatin ch’i coro. J’amis dël padron a son tuti andassne e a j’è mach pì chiel…

Diego       - … già, già, e mi i dovrìa andemne, ma it vëdde, mi i son ël pì car amis d’ Ermes, tò padron, e i faso la guardia che gnun a lo dësturba.

Miriam     - Magara a lo dësturbèissa quaidun, col traditor!

Stella       - (a rii) Sempre veuja ‘d rije chiel, nèh?

Diego        - Anche mi i son strach, Stella e i l’hai nen veuja ‘d torné a ca … adess. Sent, setomse ansema an sël sofà, beivoma quaicòs, peui magara dòp…

Sereno     - Magara dòp, còsa? Giù le man da chila-lì, nèh!

Stella       - Eh, am piasrìa pro nèh, ma chiel a l’è un tipo tròp pericolos. I l’hai vist come as pijava dij passagi, jer, con le fomne giovo al riceviment.

Miriam     - A l’é vera Diego! I l’hai notalo anche mi!  

Diego        - Passagi? Mi? Nò, a l’è ch’a j’era tanta ‘d cola gent che squasi squasi it podìe gnanca girete! 

Stella       - Eh già! E anlora na fërtadin-a da sì e… “Òh, pardon!”. N’àutra da là e… “Òh, ch’a më scusa”…

Diego        - Ven sì, ven, che i ciaciaroma mach! Fidte.

Miriam     - Ma it vergògnte nen? Tireje ‘l ròch anche a col tros dë Stella? Còsa che t’i-i treuve an cola-lì, ch’a l’ha gnun-a grasie? Che peui a l’ha ‘l moros e a l’è onesta!

Stella       - Tròp pericolos. Im fido nen!

Miriam     - Vist?

Dante       - Tant giudissiosa e tant onesta a smija,

                  Stella cambrera, che parèj n’j’é pòche,

  tant brava a l’é e d’un moros fornìa,….

Stella       - (dòp n’atim ëd riflession a s’anseta an sël sofà) Va bin….. ma ch’am toca nen, dësnò i m’ausso!

Dante       - …ma peui, tèh! …

Sereno     -                              …as compòrta come j’òche!!

Miriam     - E brav Sereno! It fase concorensa poetica al maestro, adess?

Sereno     - Nò, nò, im përmëtterìa mai! Però mej ch’im piassa tra sti doi lì, an sël sofà. (a s’anseta tra Stella e Diego)

Diego        - Che buf d’aria frèida ch’a l’è staje, Stella, it l’has sentù?

Stella       - A l’è vera! (as guarda d’antorn) Pura le fnestre a son tute sarà!

Diego        - Ven sì, ven pì davzin che i së scaudoma.

Miriam     - Che filon! Ma it vergògne nen?      

Stella       - Monsù Diego, i l’hai avertilo. Se am toca i m’àusso!

Diego        - Tranquila, Stella, i veuj mach ciaciaré un pòch. Ti it l’has ël moros?

Stella       - Si! Me Stev a fa ‘l mecanich!

Diego        - Mecanich?

Stella       - A rangia le machine.

Diego        - Bon a savèisse, parèj quand che la  mia machina a l’avèissa dëbzògn ëd quaiche riparassion… (e as davzin-a un pòch a Stella andasend quasi a setesse an fàuda a Sereno)

Sereno     - (a së spòsta un pòch vers Stella) Ti belfieul, slargte nen tròp, nèh?

Stella       - (ch’a pensa a sò Stev as n’ancòrz nen dla mòssa ëd Diego) S’a veul i-j dago l’indiriss dl’òficina.

Diego        - Dòp, dòp! E quandi ch’i seurte ansema andova i andeve?

Stella       - Al cine, a balé…

Diego        - A balè? (ancora na frisa pì davzin)

Sereno     - Òh, it veule vnime an fàuda? Stà an là!

Stella       - Nen për di, ma i son na brava balerin-a mi, a sà?

Diego        - Anche mi! Sent,  i buto su un tango e i lo baloma ansema, eh?

Sereno     - Si, dai,  ch’i l’hai veuja ‘d balé anche mi.

Stella       - Nò, nò, përchè peui monsù Ermes a sent e i lo dësturboma.

Sereno     - Ma fate furba! A l’è tròp ampegnà a fé d’àutr, Ermes!

Diego        - I tenoma la musica bassa che a senta nen.

Stella       - Speroma mach che peui mè Stev a ven-a nen a savèilo përchè a l’è tant gelos!

Diego        - Se it i-j lo dise nen ti, mi i parlo nen, sta tranquila.

Stella       (squasi convinta) Mah, i sai nen se…

Sereno     - Ël gieugh as fa pericolos! Adess i-j penso mi a rompe st’atmosfera e a feje slontanè. (a s’àussa, a và davzin al tàulin e…)

Miriam     - Sereno, Sereno! Campa giù la fòto ‘d Gemma !

Diego        - Anlora, baloma?

Sereno     - (…a sbat giù la fòto ‘d gemma che a fa un colp)

Stella       - (a pianta un crij e as campa ant ij brass ëd Diego) Aaah! Còsa a l’è stait?

Dante       - (a rij, peui) Faussa mòssa a pòrta fauss risultà!

          As chërdìa ‘d dëscobié ij doi, Sereno,

                       ma adess la cobia si ch’l’è … bin cobià!

Diego        - (a Stella, tnisendla bin strèita e caressandla) Gnente, gnente, Stella! A l’è mach cascaje giù na fòto dal taulin.

Stella       - (arpijandse as rend cont dla situassion e a s’àussa decisa) Òh mare santa! Ma còsa i faso mi ambelessì ambrassà con chiel!

Diego        - Calmte, Stella, adess i butoma su un pòch ëd musica e i baloma.

Stella       - Ma che balé! Nò, nò, ch’a vada via, përpiasì, ch’a l’è tard e i veuj andé a cogeme anche mi. Bon-a neuit!

Diego        - Ma speta! Speta ancora na minuta!

Stella       - Nò! Bon-a neuit, monsù Diego! (a pija dal pòrtamantel la giaca ‘d Diego e a-j la spòrz, peui a lo compagna a la pòrta)

Diego        - (an sla pòrta) E và bin. Ciao, ma magara un dì o l’àutr i la foma na bela balada ansema, nèh? (via)

Stella       - (sarand la pòrta) Come nò! Pì che ‘n dì … l’àutr! (andasend vers la còmune) Mi i l’hai già mè Stev ch’am rangia dabin… la machina! (a buta a pòst la fòto ‘d Gemma) Ma còsa a l’ha sta fòto ancheuj? (via)

Sen-a Quinta[modifiché]

Miriam, Sereno, Dante

Miriam     - Compliment, Sereno! It l’has rovinaje la frità a Diego!

Sereno     - (a Dante imitandje ‘l ton declamatòri, come a dije “stavòlta it l’has sbalià”) “Faussa mòssa a pòrta fauss risultà!” Nèh, maestro?

Dante       - (sensa scomponse)  Se na bala it lanse  vers n’ostacol

                                             pen-a tocà a rimbaussa e as lontan-a.

                                             Stella sòn l’ha fàit, nen për miracol,

                                              ma për na lege fisica sovran-a

                                             e pa për l’assion toa sbalià! Che a col

                                              colp, sautà a l’è dla volp drinta a la tan-a!

Miriam     - Ciapa su e pòrta a ca Sereno! Come sempre Dante a l’ha rason.

Sereno     - (pian) Am fa na rabia ch’a l’àbia sempre rason, ma un dì o l’àutr… (fòrt) Bin, adess còsa i na dise se i andoma a fé un gir andova a j’è ‘d musica parèj i baloma un pòch?

Miriam     - Mi i l’hai vorsù ven-e ambelessì për fé an manera che col fedifrago d’Ermes a batèissa nen ël nòstr recòrd con soa neuva sposa. I voroma studié còsa fé prima che a sìa tròp tard?

Sereno     - E a và bin! A balé i andaroma dòp! Vàire temp i l’oma ancora a disposission?

Miriam     - Nen tant.

Sereno     - Andoma ant la stansia e foma bordel!

Miriam     - Soma o i soma nen dë spìrit! E anlora studioma quaicòs ëd pì spiritos. Quaicòs che sti doi spos as ricorderan për sempre.

Sereno     - Già, ma còsa. (a Dante) Chiel maestro che a l’ha tanta fantasìa, an sugeriss gnente?

Dante       - Ant ël mes dël giardin ëd costa vila

                  son trovame  davzin a na vitura

                  con un motor potent, un-a ch’a fila.

                  Vàire bel sarìa  fé a jë spos paura

                  con l’urlo dël motor possà a mila

                  parèj s’aussran e ti it saras sicura

                  che tò recòrd, Miriam, acora a dura!

Sereno     - Maestro, brav! Ma i podrìo fé ‘d pì. Nen mach i la butoma an mòto, ma i andoma anche a fesse un gir an pais…

Miriam     - … parèj tuti a parlerìo peui dla Jaguar d’Ermes ch’a viagiava a tuta bira guidà da jë spìrit.

Dante       - Bogieve anlora che d’apress iv ven-o

                  përché s’i guido mi i peule giurelo,

                  ant ël prim fossal ch’a j’è, drinta iv men-o!

Miriam     - Bin! Foma un pòchi ‘d gir ant la cort con ël motor e le trombe al massim, peui andoma a sbaruvé la gent për le strà dël pais …

Sereno     - … e dòp  i doma la machina an man a Dante e ….

Miriam     - … e parej Ermes as la troverà drinta un fossal? Bela idea, ma mi i n’hai un-a mej. Lasseme  guidé  e i vedreve. (mentre ch’a seurt a cogia torna la fòto ‘d Gemma a facia an giù, peui via con Sereno)

Sereno     - Si, si. Guida pura ti. (via)

Dante       - J’è nen còsa al mond pì pericolosa

                 che na fomna anrabià përchè gelosa! (via)

Dòp quaiche second as sent ël bordel d’un motor potent possà al massim dij gir che peui a së slontan-a sonand la tromba mentre che an sen-a a intra Stella, ëd corsa, tuta sbaruvà e an pigiama, un suvaman an sle spale, ij bigodin e con la facia ampiastrà ‘d crema për la pel. A dev esse ‘l meno apetitosa possibil!

Sen-a Sesta[modifiché]

Stella peui Ermes e Gemma

Stella       - Mare santa! Che paura! I l’hai vist da la fnestra dla mia stansia la machina dël padron che a girava për la cort sensa gnun andrinta! E adess a l’è slontanasse vers ël pais! (a ciama) Avocat, avocat, monsù! Presto, ch’a ven-a!

Ermes        - (a intra anche chiel an pigiama e tut frastornà) Còsa a l’era ‘s bordel, Stella? A smijava ‘l motor dla mia vitura.

Stella      - Nen “a smijava”, a l’era!

Ermes        - Come a l’era? Se mi i son sì e le ciav a son ant la sacòcia dla mia giaca! (a và al pòrtamantel e a pësca ant la sacòcia le ciav) Tèh, a son sì!

Stella       - (a tërmola da la paura) Avocat, magara ai fantasma a-j servo nen le ciav!

Ermes        - Ai làder, it veule di!

Stella       - Nò, ij làder a l’han la facia!

Ermes        - (a-j passa na man davanti a j’euj) Òh, Stella, it ses dësvija o it seugne? I të straparle!

Stella       - Avocat, i l’hai paura! I l’hai vist tut da la fnestra! Col ch’a guidava a l’avìa nen la facia.

Ermes        - Mah përpiasì, lah! A sarà quatas’la con un pasamontagna.

Stella       - E a l’avìa gnanca la testa e gnanca le man.

Ermes        - Ti, vàire cichet it l’has beivù quandi a son andàit via j’òspiti, eh?

Stella       - (risentìa) Avocat, ch’a scusa, nèh, ma mi i beivo mai gnun cichet, ch’am chërda!

Ermes        - Va bin, va bin, it chërdo. Però it dise còse sensa sens.

Stella       - Mi i diso ch’a l’era në spìrit ch’a guidava.

Ermes        - E già! Adess jë spìrìt as diverto a rubè j’automòbij! Ma fame ‘l piasì!

Stella       - Che peui, magara,  a l’han gnanca la patent.

Ermes        - (dzora pensé) Mej!! Parèj s’a-j fërmo ij carabigné…. (realisand la stupidada ch’a dis) Ma còsa it im fase dì! Meno male ch’a j’è  gnun ch’am sent!

Stella       - Epura a l’era un fantasma!

Ermes        - Sent! Mòla lì con sta stòria. Da ste part fantasma a l’é mai stàine e peui ij fantasma, a diso, che a stan ant ëcà e a campo an aria le còse, as diverto a s-ciapé jë specc e a rabasto le caden-e ant le sofie o për le scale. Ti it l’has vist o sentù quaicòs dël gener, stasèira?

Stella       - Nò, ma ancheuj la fòto ‘d madamin Gemma a l’è cogiasse da sola pì che na vòlta an sël taulin! Ch’a guarda a l’è torna giù!

Ermes        - A sarà ‘l pé dla curnis che a ten pì nen. Tirla sù e basta.

Stella       - A sarà pro, ma mi… (a tira torna su la fòto ‘d Gemma)

Ermes        - Piantla lì! A son nen stàit ëd sicura ij fantasma a pijesse la mia vitura, ma un delinquent ëd làder. Và a deurme, và. Mi adess i faso na telefonà ai carabigné për denunsié ‘l furto!

Stella       - Bon-a neuit avocat! (via peui as fërma ciamà da Ermes)

Ermes        - Bon-a neuit! (a Stella) Ah, sent, fa ‘l piasì. Portje na limonada càuda ant la stansia a madamin Gemma.

Stella       - A l’ha ancor nen limonà a basta? (as n’ancòrz d’avèj dit na stupidada e as buta le man an sla boca)

Ermes        - Ti, scostumà!

Stella       - Ch’a më scusa, ch’a më scusa avocat, a l’è scapame.

Ermes        - Scusà, ma atension ant ël parlé, nèh? E adess và!

Stella       - Sùbit! Però a l’era pròpe në spìrit ch’a guidava! (via ëd corsa)

Sen-a ch’a fa Set[modifiché]

Ermes peui Vos al telefono d’un carabigné e dòp dël maressial

Ermes        - Òh, ma chila-lì a veul pròpe avèj sempre l’ùltima paròla, nèh! (a và a campesse an sla poltron-a ch’a j’è davzin al taulin con ël telefono) Mama che doe giornà! I son sfinì! (a pija an man la rubrica telefonica, a serca un numer peui a pija ël telefono e a s’lo pòsa an sij ginoj e a compon un nùmer) Sàh! Che i buta ‘l vivavoce  parej i l’hai nen da ten-e la cornëtta an man! (Cita pàusa e son ëd lìbero, peui)

Vos al tel.  - Prònto! Stazione carabinieri!

Ermes        - Buona notte!

Vos al tel.  - Buona notte a lei! (e a dëstaca la comunicassion)

Ermes        - Mah còs diav … (a resta sorprèis. Peui a fa torna ‘l numer)

Vos al tel.  - Prònto! Stazione carabinieri!

Ermes        - Buon… nò, senta!

Vos al tel.  - Sento!

Ermes        - Avrei bisogno di parlare al maresciallo.

Vos al tel. - Sono il piantone. Dica a mia.      

Ermes        - Non c’è il maresciallo?

Vos al tel. - C’è, ma occupato é. Dica pure a mia!

Ermes        - Senta…

Vos al tel. - Sento!

Ermes        - Desidererei parlare direttamente al maresciallo. E’ una còsa urgente: un furto.

Vos al tel. - Venghi domattina alle 8,30, ora l’ufficio chiuso è.

Ermes        - La prego, mi passi il maresciallo al telefono. Sono l’avvocato Bellavita.

Vos al tel. - Ah, isso é! (a àuta vos al marescial) Marescià, ce stà chillu pazzo al telefono!

Ermes        - Ma come si permette! Pronto… (gnun a rispond) Pronto!

Mar. al tel.        - Pronto! Maresciallo Fedele De Secoli! Attenda un momento che prima devo sistemare un pazzo furioso! (a finis ëd detè lest) Scrivi Caprariccia! … commettendo le seguenti  infrazioni, due punti, guida a velocità elevata in centro abitato. Fuggito dopo aver provocato un incidente. Disturbo della quiete pubblica ovvero suonava trombe ad alto volume in piena notte. ..

Capr. al tel- Piano, piano marescià ch’a nun ce stò dietro. (a scriv)…ovvero trombava volando alto in piena notte…

Mar. al tel.        - Caprariccia, ma che ca…iser scrivi?! Và a dormire, và, che finiamo domani! (a Ermes) Pronto chi parla?

Ermes        - I son l’avocat Bellavita, marescial.

Mar. al tel.        - Brav avocat, brav! Compliment! Mi i capisso che chiel a l’è pen-a mariasse e a veul festegè, ma pianté sù un bordel dël gener…

Ermes        - Che bordel, ch’a scusa?

Mar. al tel.        - Che bordel? A l’è passà sì an centro con soa Jaguar ai sentesinquanta a l’ora anciorgnend tuti con le trombe al massim dla potensa. A l’ha fàit sinch vòlte contraman ël gir dla rotonda ch’a j’è an sla piassa provocand n’incident. A l’è anfilasse ant ël giardin pùblich pistand tute le fior e ruvinand ël pra a l’ingleisa, peui…..

Ermes        - … moment, moment! Mi?

Mar. al tel.        - Ch’a scusa, nèh, ma a l’è nen soa la Jaguar rossa targà EB 000 BE?

Ermes        - Si, a l’è la mia.

Mar. al tel.        - Donca! (as sent, provenient dal telefono, un fòrt e prolungà son ëd trombe e ‘l bordel d’un potent motor) Ecco! Ch’a senta, ch’a senta! Adess chiel a l’è torna sì ch’a gira come un mat con soa Jaguar. Ch’a lo nega s’a l’è bon!

Ermes        - Marescial, mi i son sì!

Mar. al tel.        - Ebin?  Còsa ch’i l’hai dit mi?

Ermes        - Nò, i son sì, al telefono, ch’i parlo con chiel!

Mar. al tel.        - (realissand) Oh, bòja fauss! A l’è vera!

Ermes        - La machina a l’han rubam’la. I vorìa pròpe denunsié ‘l furto!

Mar. al tel.        - E a podìa nen dimlo sùbit? Avanti, ch’a confessa! Quandi a l’ha rubala,   e chi a son ij sò complici!

Ermes        - Ma maressial còsa a dis? Mi i son la vitima.

Mar. al tel.        - (a-i fa ‘l vers) Mi i son la vitima. Figuromse! A diso tuti parej quandi che i ciapoma! Sù, sù che a l’è tard e i son strach. Ch’a confessa e fomla finìa!

Ermes        - Mi confessé? I l’hai gnente da confessé! I veuj spòrze denunsia contra ij làder dla mia Jaguar, mi!

Mar. al tel.        - Ah già! Ch’a më scusa avocat, ma sa a l’è na deformassion professional la mia e an pì ancheuj a l’è stàita na giornà motobin  faticosa i son pien ëd seugn e i riesso pì nen a rasoné dabin.

Ermes        - Forse a l’è mej che i ven-a ‘d përson-a doman matin da chiel an ufissi. I saroma tuti pì riposà. Bon-a neuit.

Mar. al tel.        - Và bin! I lo speto. Bon-a neuit avocat!

Ermes        - (a angancia la cornëtta)

Sen-a ch’a fa Eut[modifiché]

Ermes e Gemma

Gemma       - (a intra sopiand legerment për ij postumi  dl’incident d’auto) Tesòr? Còsa a l’è stàit tut col bordel?

Ermes        - Ij làder, Gemma, a son pijasse la mia Jaguar. I l’hai pen-a parlà adess con ël maressial dij caramba. A l’ha dime che a son divertisse a fé ij mat giroland a tuta bira an pais, sbaruvand la gent. A l’han anche provocà n’incident peui a son scapà.

Gemma       - E adess?

Ermes        - Adess gnente. Doman matin i vado a fé la denunsia dël furto.

Amprovisament as sent ël bordel d’un motor potent possà al massim dij gir che as davzin-a.

Ermes        - La mia Jaguar! (a seurt ëd corsa d’ant ëcà)

Gemma       - Ij làder at la ripòrto? (via dapress a Ermes)

As sent un son fòrt ëd trombe e na gròssa frenà an sla giaira dla cort.

Peui un crij ‘d fomna.

Gemma       - Ahhhh!

Ermes        - (da fòra sen-a) Gemma! Gemma! Oh mi pòvr’òm! Gemma! (crijand da fòra sen-a) Stella, Stella, cor, presto! Giutme!

Fin dël Prim At----