Nino Costa/Mesaneuit ëd Natal

Da Wikisource.

Artorn a la Tàula


Mesaneuit ëd Natal[modifiché]

Còtia la fiòca, bianca la campagna
na stèila d’òr a lus su na caban-a.
Le ciòche 'd mesaneuit da la lontan-a
a canto 'nsema al vent ch’a j’acompagna.

Pastor e fèje a calo da 'n montagna
vestìe le bestie e l’òm dl’istessa lan-a,
Aurelia tacà 'l vindo a dësdavan-a,
Gelindo a l’ha ij tomin ant la cavagna,

J’angej a vòlo 'nt l’aria benedìa
e a rij, tra l’aso e 'l beu, Gesù Bambin
con la Madòna anginojà davsin

Ij cit a seugno, pasi, 'nt ij letin,
la mama, 'nt ël sò let, l’é già 'ndurmìa...
e papalòto a scriv na poesìa.

                           Nino Costa