La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Giob/Giob 3

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Giòb 03

Giòb[modifiché]

3[modifiché]

Prim dëscors ëd Giòb[modifiché]

1Finalment Giòb a l’é stass-ne pì nen ciuto[1] e a l’ha maledì ‘l di ‘d soa nassensa[2]. 2A l’ha dit:

3“Ch'a sia sganfà 'l di 'd mia nassensa e la neuit ch’a l'é disse: ‘A l'é stàit concepì un mas-cc!’ 4Che 'd col di-lì Nosgnor dal cel a n’abia pa pì da manca[3]; ch’a sia cangià ‘n top e che gnun-a lus a-j splendrissa ansima. 5Ch’a lo reclama lë scur e l’ombra dla mòrt[4]; che na nivola spëssa a lo quata; che l’ecliss dël di[5] a lo sburdissa! 6Che cola neuit a sia dëscancelà dal calendari, ch’a sia pa pi contà an tra ij di dl’ann, ch’as vëdda pì nen an tra ij mèis. 7Che cola neuit a vëdda gnun-a nàssensa[6] e che la gòj a peussa pa intreie. 8Ch’a maledisso col dì-lì ij mascheugn ch’a campo ‘d maledission, coj ch’a san dësvijé ‘l mostro Leviatan! 9Ch’a ven-o scure le stèile an soa ambrun-a[7]; che la speransa dla lus a sia vanificà; ch’a vëdda 'l dësbandisse dle parpèile dla primalba, 10Përchè it l'has pa sarà ël varch ëd la pansa ‘d mia mare? Parèj i l’avrìa pa vëddù tute ste tribulassion[8]!

11Përchè son-ne pa mòrt ant ël moment ch’i son nà, e i son pa ëspirà pen-a surtì da la pansa 'd mia mare? 12Përchè na fàuda a l'ha arseivume[9] e doe pupe a l'han fame ciucé ‘l làit? 13S’i fussa mòrt a mia nàssensa, adess[10] i podrìa esse cogià an pas, i durmirìa chiet e i podrìa avèj ëd rechie. 14I arposrìa con ij rè e ij governant ëd la tèra ch’a l’ero drissasse ‘d mausolé[11], 15o con ij prinsi, ch’a l'han d'òr e a ampinisso soe ca d'argent. 16Përchè j’er-ne pa stàit sotrà tanme n’abòrt o parèj dij cit ch’a meuiro sensa vëdde la lus? Antlora mi i esistrìa pa. 17Ant ël pais dij mòrt ij pervers a fan gnun dann[12] e jë strach as arlamo. 18Ambelelà fin-a ij përzoné a son pì nen tormentà e a sento pa pì la vos dël lagosin. 19Ambelelà a-i é pì ‘d diferense an tra rich e pòver e lë s -ciav a l’é lìber da sò padron.

20Për che motiv deje lus a 'n dësgrassià[13], e vita a col ch'a l'ha ameiror ant ël cheur? 21Lor a speto[14] la mòrt, ch’a riva nen, e a la sërco da pì che ‘d tesòr ëstermà. 22Cand che a la fin lor a meuiro a n’han gòj e as n’arlegro quand ch’a treuvo la tomba. 23Për che motiv deje la lus a n'òm ch'a l'àbia gnun avnì e che Dé a-j buta dantorn mach ëd dificoltà? 24I l’hai gnun’ anvìa ‘d mangé tant ch’i son sagrinà; ij mè gëmm a së svërso tanme d’eva. 25A l’é ancapitame lòn ch’i n’avìa pì tëmma, e lòn ch’am ësbaruvava ‘d pì a l’é tombame a còl. 26I treuvo gnun-a pas[15], gnun-e rechie; i peus pa arlameme[16]; am casca adòss mach ëd confusion.

Nòte[modifiché]

  1. Let. “a l'ha dovërtà boca”.
  2. An ebràich: "ël sò di". L'Aramàich sirìach a l'ha: "ël di ch'a l'é nassù "(..ܛܽܘܗܡܳܐ= ioma D'+TWHMA). Ël contest a ciairis che Giòb a vorerìa dì: ël di ëd soa nassensa. Cheicadun a l'ha sërcà d'eufre n'esegési diversa, valadì sò destin o soa situassion. Për ës motiv la  version sirìaca a l'ha ciairì ël significà dla midema manera che costa tradussion a rend ''ël sò di'' com ''ël di che a l'é nà''.
  3. Ël verb dovrà ambelessì a l’é דָּרַשׁ (darash) e a veul dì "sërché, andaghé " e 'dcò "adrëssesse a cheicadun, piesse deuit për cheicòsa, soagné. (confrónta Deuteronòmi 11,18; Geremia 30:14,17). Giòb a vorerìa che 'l di a andèissa a meuire ant la ment ëd Dé.
  4. O “ël caluso”. La tradussion ëd צַלְמָוֶת (tsalmavet, "ombra dla mòrt") a l'é sempe stàita capìa parèj ëd n'ombra dla mòrt sómbra (sostënù ant jë LXX), ma vàire erudit a penso che a peussa pa rapresenté na bon-a anàlisi dla paròla. Ël mòt a peul esse colegà a na paròla àraba che a veul dì «esse scur» e a 'n mòt accàdich che a signìfica «nèir».  צַלְמוּת (tsalmut) a dovrìa esse reputà parèj d'un mòt con un but astrat. Antlora sòn a vorerìa mach dì «ténebre, top, scur, ambrun-a» pitòst che «ombra dla mòrt». Andova che 'l mòt a peul esse comprèis come n'espression idiomàtica ch'a veul dì «sómbr» che a sarìa pì përfonda ambelessì: «Lassé l'oscurità la pì ancreusa….»
  5. L’espression «lë scurità dël di» (כִּמְרִירֵי יוֹם  , chimrire iòm) a signìfica tut lòn che a rend ël di nèir, pròpi come j'aveniment dj'ecliss. Giòb a vorerìa che tut ël top, mnassant maleur, a podèissa, an col di-là, sburdì l'univers. A ven dal mòt כָּמַר (camar, «esse nèir»), gropà al ''camaru'' dj'Accàdich («oculté, stërmé, fé sómbr»). Le version a smija che a l'àbio pa daje da ment a la prìma létera dla paròla: për lòn a leso מָרַר (marar, «esse mèr») e a viro: ''involvatur amaritùdin''.
  6. O “a resta solitària”, “stéril”, “frosa da mòrt”. La paròla גַּלְמוּד (galmud) ambelessì a veul dé l'ideja dë “stéril” pì ancora che “solitari.” Vëdde 'l paralelism an Isaia 49:21. An Giòb a smijeria porté l'ideja 'd ''turgia, stéril '' an 15:34 e "top, scur" in 30: 3. La sterilità a podria porté a l'oscurità.
  7. An ebraich: "le stèile 'd primalba". La paròla נֶשֶׁף (neshef) a peul vorej dì "ambrun-a dla seren-a,tramont" o "primalba". An cost contest as pensa a le stèile dla matin. Giòb a s'àugura che le stèile dla matin - che a dovrìo nunsié ël di - a vado via.
  8. La paròla עָמָל (ʿamal) a veul ëdcò dì, oltre che angossa, arlìa:  travaj, , travaj proibì ëd saba, travaj dur, “rusch” con l'ideja dla fatiga e dla tribulassion.
  9. O “Për che motiv doi ginoj a l'han dame ël binëvnù?”. Ël verb  קִדְּמוּנִי (qiddmuni) a l'é ël Piel da קָדַם (qadam), ch'a a signìfica “vni anans, prima; rëscontré; preven-e.”  Ambelessì a dà l'ideja d'ancontré o feje acoliensa a cheicadun. Contut i vari tentativ ëd coleghé l'ideja al pare o ai rit d' adossion, a l'é fàcil che a veula mach parlé dij ginoj dla mare che a arsèivo la masnà për deje 'l làit.
  10. La paròla עַתָּה (ʿattah, “adess”) a l'ha na nuansa lògica ambelessì, con ël pensé che almanch  ''se a fùissa stàit parèj ''. Contut, l'averbi temporal "ora, adess, ore, aora" a ven ëdcò mantnù ant la tradussion përchè ël verb al passà che a séghita passà pròssim e condissional a sugeriss lë stat ëd Giòb.
  11. Termo dificil חֳרָבוֹת (coravot), tradovù "desolà [leu]". Jë LXX a l'avìo confondù la paròla e voltà"chi as gloriava 'd soe spa (ἠγαυριῶντο ἐπὶ ξίφεσιν)". I podrìo spetesse riferiment a monument o tombe. Contut l'etimologìa a l'é pa sicura: a podrìa esse antèisa tanme "tomba real". Ël verb a vorerìa dì "esse desolà, solengh". An Isaia 48:21 a-i é ël sens dël desert. ''Horibto'' an Assir a veul dì lòn: un ciàir sens ëd desert. A podrìa esse che, parèj dle tombe d'Egit, costi sepolcr a sarìo stàit costruì an pòst desert. O, tanme metafora: drissé ruin-e për se midem.
  12. O “a chito ëd buliché”. Ambelessì ël sostantiv רֹגז (roghes) a s'arferis al buliché dël vive an contrast la pasia rechie dël meuire. רָגַז (ragas) a veul dì  "esse agità, avèj ël giget, l'argent viv". L'espression a mostra ìl chité ëd sagrinesse, visadì chité tut ël bolversé ëd soa vita.
  13. Espression dovrà për descrive 'l travaj e 'l ''tedium'' che a në deriva. Ambelessì cost malesse a l'é ciamà עָמֵל (" l'afann dl'ovrié, travajeur sofferent " vëdde nòta 22).
  14. Ël verb e 'l partissipi ëd Piel חָכָה (cacah, "spetè cheicadun"). Ambelessì la mòrt a sarìa la pì àuta speransa dël maleureus e 'd soa soferensa.
  15. ë LXX: "pas", a baso soa resa su שָׁלַם (shalam) e nen su שָׁלָה (shalah). Ël verb a voreria di: "esse chiet, esse franch còmod".
  16. Ël Verb a l'é a la letera "e mi i peus pa arlameme ". La paròla נוּחַ (nuach, "arlass, rechie") a ìmplica "arpos" an tuit ij sens, an specie an contrast con רֹגֶז (roghes, "tumult, arbeuj, bolversassion".