La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Geremia/Geremia 40

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Geremia 40

Geremìa[modifiché]

40[modifiché]

Geremìa a l’é liberà për la sconda vira[modifiché]

1Costa paròla a l'é stàita adressà a Geremìa da Nosgnor dòp che chiel a l’era stàit liberà a Rama dal cap ëd le vardie dël rè, Nabusaradan. A l’avìa trovà Geremìa an caden-e an mes a tuti coj ch'a vnisio portà via da Gerusalem e Giuda e ch’a l’ero ‘n camin a esse deportà a Babilònia. 2Ël cap ëd le vardie a l'ha ciapà Geremìa da banda e a l'ha dije: “Ël Signor tò Dé a l'avìa mnassà ës leu con ës maleur. 13Nosgnor a l’ha fàit pròpi lòn. Nosgnor a l’ha fàit precis coma chiel a l’avìa mnassà ‘d fé. Cost grand maleur a l’é capità përchè vojàutri ‘l pòpol, i l’eve pëccà contra Nosgnor e i l’eve pa daje dament. 4Ma ora mi 't gavo le caden-e ch'it l'has ai pols. S'it l'has car ëd vnì con mi a Babilònia, ven pura. Bèica tut ël mond che it l'has ëdnans: va pura andova it l'has pì car. S'it veule pa ven-e con mi, a Babilònia, alora résta pura ambelessì”. 5Dàit che Geremìa a savìa ‘ncora nen tant bin lòn ch’a l’avìa da fé, ël cap ëd le vardie a l’ha giontà: 6“Và torna a sté con Godolia, fieul d'Achicam, fieul ëd Safan, che 'l rè 'd Babilònia a l'ha faje aministré le sità 'd Giuda. Stà con chiel ansema con la gent. An tute le manere, va pura andova ch’at pias”. Ël cap ëd le vardie, peui, a l'ha daje 'd ròba da mangé e 'd cadò, e a l'ha congedalo. 6Antlora Geremìa a l'é andàit da Godolia, fieul d'Achicam, a Mispa, e a l'é stàit con chiel an mes a la gent che a l'era restà ant ël pais ëd Giuda.

Godolia a governa an Giuda[modifiché]

7Ore, a-i era dj’ufissié dl’armeja dij Giudé ch’a l’ero stërmasse an campagna con ij sò soldà. A l’avìo sentù dì che ‘l rè ‘d Babilònia a l'avìa nominà cap dël pais Godolia, fieul d'Achicam, dasendje an guerna j'òm, le fomne, le masnà e la pòvra gent ch'a l'era pa stàita deportà a Babilònia. 8A l’é parèj che tuti sti ufissiaj con ij sò òm a son rivà da Gadolia a Mispa. A l’ero: Ismael, fieul ëd Natania, Joanan fieul ëd Careca, Seraia, fieul ëd Tancumet, ij fieuj d'Ofi 'd Netofa e Iesania fieul dël Macatita.

9Godolia, fieul d'Achicam, fieul ëd Safan, a l'ha giuraje, a lor e a tuti j'òm: “Gnun-e tëmme 'd serve ij Caldé, resté 'nt ël pais, serve 'l rè 'd Babilònia e 'v trovereve bin[1]. 10Për lòn ch’am riguarda, vardé, mi 'm ëstabilisso a Mispa coma responsàbil ëdnans dij Caldé ch’a ven-o da nojàutri. Ma voi vëndumié, cheuje la fruta e l'euli, ampinì vòstri óiro e sté pura ant le sità ch’i l’eve sernù. 11Përparèj tutit ij Giudé ch’as trovavo an Moab, da j'Amonita, an Edom e an tuti j'àutri pais, savù ch'a l'avìo che 'l rè 'd Babilònia a l'avìa lassà na part ëd la gent a Giuda e a l'avìa butà Godolia, fieul d'Achicam, fieul ëd Safan, tanme sò governador, 12tuti costi Giudé a son tornà donch an tuti coj leu d'andova ch'a l'ero dësperdusse. Tornà peui ant ël pais ëd Giuda, da Godolia, a Mispa, lor a l'han fàit na cujìa motobin bondosa 'd vin e 'd fruta dl'istà.

Un complòt contra Godolia[modifiché]

13Pòch temp dòp, Joanan, fieul ëd Careca, e j’àutri ufissié dle trupe ch’a l’avìo stërmasse an campagna, a son portasse da Godolia a Mispa. 14A l’han dije: “Sas-to che Baalis, rè dj’amonita, a l'ha mandà Ismael, fieul ëd Natania, për massete?". Ma Godolia, fieul d'Achicam, fieul ëd Safan, a l'ha pa chërduje a ste paròle.

15Alora, Joanan, fieul ëd Careca, a l'ha 'dcò dit an segret a Godolia an Mispa: “Mi i andrai a massé col Ismael, fieul ëd Natania, sensa che gnun a lo sapia. Përchè mai a dovrìa fete fòra? L’arzultà a sarìa mach la dëspersion ëd tùit ij Giudé che a son butasse con ti, la ruin-a ‘d lòn ch’a resta 'd Giuda. 16Ma Godolia, fieul d'Achicam, a l'ha dije a Joanan, fieul ëd Careca: “Fà pa lòn ch’it dise, përchè a l'é fàuss lòn ch'it l’has sentù d'Ismael”.

Nòte[modifiché]

  1. 40:7-9 cfr. 2 Re 25:22-24.