La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Gioann/Gioann 14

Da Wikisource.

Gioann[modifiché]

14[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Gioann 14

Discors d’adiù ‘d Gesù[modifiché]

1“Crussieve nen. Vojàutri i l’eve fede an Nosgnor Dé, àbie ‘d fede ëdcò an mi. 2A-i-é motobin d’alogg[1] ant la ca ‘d mè Pare; s’a fussa divers i l’avrìa già divlo; përchè i vad a pronteve ‘l pòst, 3e s’i vad a pronteve ‘l pòst, i torneraj për pijeve ansem a mi, parèj che là ‘ndoa ch’i son mi, i ven-e peui a sté ‘dcò vojàutri. 4E vojàutri i seve bin andoa ch’i vado, i në conòsse la vìa”.

5Tomà a-j dis: “Signor, i savoma nen andoa ch’it vas; com é-lo donca ch’i podoma conòss-ne la vìa?”. 6Gesù a-j rëspond: “La vìa, la vrità, e la vita a l’é mi; gnun a peul ven-e al Pare fòra che për mi. 7S’im conòsse, i conoss-rìe ‘dcò mè Pare; bel e adess i lo conòsse e i l’eve vëddùlo.

8Flip a-j dis: “Signor, fane vëdde ‘l Pare, e tant a sarìa pro për nojàutri”. 9Gesù a l’ha dije: “A l’é già da tant che mi i son ansem a vojàutri e ti ‘t l’has ancora nen conossume? Flip, col ch’a l’ha vëddù mi, a l’ha vëddù ‘dcò mè Pare. Com’ é-lo ch’ it dise: “Fa-ne vëdde ‘l Pare?. 10Chërdes-to nen ch’i son an mè Pare e mè Pare a l’é an mi? Le paròle ch’iv diso, i -j diso nen daspërmì midem[2], ma a l’é ‘l Pare ch’a sta an mi col ch’a fà soe euvre miracolose. 11Chërd-me ch’i son ant ël Pare e ‘l Pare a l’é an mi, sëdnò chërd-me për motiv dj’euvre miracolose ch’i faso.

12An vrità, an vrità 'v diso: Col ch’a chërd a mi, a farà 'dcò chiel j’euvre ch’i faso mi, ansi, a në farà ‘d pì grande ancora che ste-sì, për motiv ch’i vad al Pare. 13E qualsëssìa còsa ch’i ciame a mè nòm, i la farai, parèj che ‘l Pare a sia glorificà[3] dal Fieul. 41S’im ciame cheicòsa a mè nòm, i la farai.

La dotrin-a an slë Spìrit Sant[modifiché]

15S’im veule bin, fé lòn ch’iv comando[4]. 16Anlora i pregherai mè Pare, e chiel av darà n’àutr Consolator[5] për ësté ‘nsem a voi për sèmper; 17a l’é lë Spìrit dla vrità che ‘l mond a peul nen arsèive përchè a lo vëdd nen e a lo conòss nen. Vojàutri, contut, i lo conòsse përchè a sta ‘nsem a voi e a sarà an voi.

18Iv chiterai nen coma dj’orfanìn, i vniràj da voi. 19Ancora ‘n pòch, e ‘l mond am vëdrà pì nen, ma voi im vëddreve, përchè mi i vivo e ‘dcò vojàutri i vivreve. 20An col dì-là i conòss-reve ch’i son an mè Pare, e voi an mi, e mi an voi. 21Col ch’a l’ha ij mè comandament e ch’a-jë scota, a l’é col ch’am veul bin, e col ch’am veul bin a sarà amà da mè pare e mi i lo amërai, e im arvelërài[6] a chiel.

22Giuda (nen l’Iscàriot) a-j dis: “Signor: com a l’é ch’it lass-ras conòsse da noi, e nen dal mond?”. 23Gesù a-j rëspond:”Se cheidun am veul bin a scotrà mia paròla, e mè Pare a-j vorerà bin, e i vniroma da col-lì, e i staroma an soa cà[7]. 24Col ch’am veul pa bin, a scota nen mie paròle. E la paròla ch’i sente, a l’é nen la mia paròla, ma a l’é cola dël Pare ch’a l’ha mandame.

25I l’hai dive ste còse antramentre ch’i son ansem a voi, 26ma ‘l Consolator, ch’a l’é lë Spìrit Sant, che ‘l Pare a mandrà an mè nòm, Chiel av mostrërà tut e av arciamrà a la ment tut lòn ch’i l’hai mostrave.

27Iv lasso la pas, iv dago mia pas, iv la dago nen l'istess che 'l mond a la dà. Che ij vòstri cheur a sio nen crussià. Manché nen ëd coragi. 28I l’eve sentì lòn i l’hai dive: I vado vìa, e i tornerai da voi; s’im vorèisse bin, i sarìe content[8] ch' i l’hai dive ch’i son an camin d’andé al Pare, përchè ‘l Pare a l’é pì grand che mi. 29I l’hai divlo prima che lòn a sia rivà, parèj che cand ch’a sìa rivà, i l’àbie fede (ancora ‘d pì). 30I parlërai pì pòch ansem a voi, përchè ‘l prinsi dë sto mond a l’é press a rivé, tutun a peul fé nen contra 'd mi,[9] 31ma parèj che ‘l mond a conòssa ch’i veulo bin al Pare e ch’i faso lòn che ‘l Pare a l’ha comandame. Levève e partoma da sì.

Nòte[modifiché]

  1. O “stansie”.
  2. O “Ëd mia inissiativa”.
  3. O “onorà, laudà”.
  4. O “ubidì ai mè comandament”. L’ubidiensa a l’é la preuva ëd na fej s-ceta.
  5. An grech “paràclit” ch’as podrìa ‘dcò volté an “Avocat” o “col ch’a ven an agiùt”.
  6. O “manifestrài”.
  7. O “I pijeroma residensa da chiel”.
  8. O “i dovrìe arlegreve”. Përchè? përchè Gesù a l’era ‘n camin d’andè al Pare ch’a l’avrìa glorificalo (cfr. 17:4-5). Soa partensa adèss a significa che l’euvra che ‘l Pare a l’ha daje da fé a l’é staita completà (cfr. 19:30). Ora Gesù a sarìa stàit glorificà ëd cola glòria che Chiel a l’avìa con ël Pare prim’ancora ch’a-i fussa ‘l mond (cfr. 17:5). A l’è sto-sì ch’a deuv fé arlegré ij dissépoj, përchè quand che Gesù a sarà glorificà, Chiel a glorificrà ‘dcò lor (17:22).
  9. O “Chiel a l’ha gnente an mi”, visadì “a peul mach fé lòn ch’a l’é stàit destinà a fé”.