Vittorio Bersezio/Le miserie 'd monsú Travet/pàgina 56

Da Wikisource.
Le miserie 'd monsú Travet
Vittorio Bersezio
Artorn - La grafìa a l'é nen cola moderna ma cola dovrà dal Bersezio.

Sena quarta

Barbarot e detti.

BARBAROT C'a scusa, monssú Travet, s'i veno a rompie le scatole. J'eu trovà la porta duverta e i son vnú ananss. Prima d'tut i sento ancora 'l bsogn d'strensie la man, e d'feje ij me compliment...

MADAMA TRAVET (vivament) Compliment? Cosa! Avrijlo quaich bôna neuva da dene?... L'impiegh për me marí a l'è nen pers?...

BARBAROT Uhm! Për lolí i chërdo c'a peul feje la cros an santa pas... e mi d'co: ma i lo regreto gnente... Ij compliment i j veno a feje, përchè mi j'era present quand c'a l'ha fait côla magnifica surtia contra côl brut coso... Ah! Madama, s'a l'aveissa vëdulo a saria staita fiera d'so mari: a l'era sublime!...

TRAVET I lo prego.

MADAMA TRAVET Ah! dunque chiel a sa la rason d'côla sena?

BARBAROT Sí sgnora. (Travet j fa segn c'a staga ciuto) C'a staga certa, Madama, che chila a podia pa trové un difensor d'la vrità pi eloquent.

MADAMA TRAVET Mi?... J'intravne mi?

BARBAROT Coma! Lo salo nen?

MADAMA TRAVET Ah! che lampo!... Nassio, a l'è për mi ch't'las përdú to impiegh?

TRAVET A n'caluniavo tuti doi. Veustu ch'i lasseissa dësonoré mia fomna e ij me cavei bianch?

MADAMA TRAVET A l'è an causa mia... e t'm'as dime c'a l'era për roba d'ufissi!

TRAVET I volía nen sagrinete...

MADAMA TRAVET Oh! povra mi!... Nassio, scusme tant!

TRAVET (ambrassandla) Ti t'na peus pa niente, povr'anima.

MADAMA TRAVET E adess cosa j'eune da fé?... Oh, disme ti coma ch'j'eu da regoleme.

TRAVET Esse 'na bona mare për toe masnà. Lassé 'ndé la vanità e l'ambission, e vive për la famia, nen për 'l mond. 'L mond a calunia mach côi c'a lo serco.

MADAMA TRAVET I fareu tut coma ch'i't'voras ti... Ah! sossí a m'ha bolversame.

BARBAROT E mi d'co, monssú Travet, j'eu da ciameje përdon.

TRAVET Chiel?

BARBAROT Sí sgnor... Anssi i son vnú a posta, fasendme un corage del diasene për lon... A j'è 'na confession dificil e penosa da tiré fora, ma për dimostré ch'i son verament pentí e ch'i veui coreg'me, i la fass con tuta sincerità. Chiel, monssú Travet, a m'disia mach jer, bele sí a sta mira, c'a l'era un difet grave côl ciaciaré për drit e për travers, e che le mormorassion a podio fé motoben d'mal, e a m'consiliava a tni a cà la lenga. Chiel a l'avia tute le rason e mai pi a pensava che chiel istess a dëvia restene vitima cosí prest.

TRAVET Parei, i dëvôma dije grassie a chiel.

BARBAROT (vivament) An part.

MADAMA TRAVET Ah! monssú Barbarot! Chiel a dëvia peui conossne...

BARBAROT E ben, i conossia ancora nen... Cosa veulla? S'i son 'na bestia... C'a chërda, monssú Travet, che mi adess i son tanto pentí... S'a vëdeissa ant me cheur lon ch'i preuvo... C'a guarda, për riparé ant quaich manera 'l mal ch'j'eu fait daria doi lire d'me sang... i m'butria ant'l feu per chiel.

TRAVET I lo chërdo. I savia già prima che chiel a l'era 'n imprudent, ma che ant'l fondo a l'è un bon fieul.

BARBAROT Dunque a m'përdonlo?

TRAVET Sí, sí, d'tut cheur.

BARBAROT E chila, Madama?

MADAMA TRAVET Ah! monssú; i chërdo ch'j'abia 'l drit d'preghelo d'pi nen consideresse coma nostr'amis (a s'alontana).

BARBAROT (Già le fomne për përdoné a l'è nen so fort; dël rest a l'ha tute le rason) (a s'sent a suné 'l ciocbin).

MADAMA TRAVET Chi c'a j sarà adess. (Brigida a traversa la sena) S'a l'è la sartoira, ch'j'avia dije d'torné stamatin, dije ch'j'eu pi nen d'absogn d'chila.

BRIGIDA Sí sgnora (via con Barbarot).

TRAVET (A manda via la sartoira! Miraco, ma mia fomna sta volta a l'è propi cambià).