Vittorio Bersezio/Le miserie 'd monsú Travet/pàgina 09

Da Wikisource.
Le miserie 'd monsú Travet
Vittorio Bersezio
Artorn - La grafìa a l'é nen cola moderna ma cola dovrà dal Bersezio.

Sena otava

'L Comendator e detti.

'L COMENDATOR (da 'ndrinta) Si può?

TRAVET La vos d'me cap d'division. Ciuto, ciuto, për carità! Avanti, avanti... Marianin, piora pi nen. Rosa, fa nën la fola... Avanti, avanti, i lo prego. (Brigida a deurv la porta).

'L COMENDATOR Cerea, madama Travet.

MADAMA TRAVET (con 'na bela riverenssa) Comendator, j'eu ben l'onor d'riverilo.

'L COMENDATOR Cerea totina... Oh! j'avria pi nen chërdú d'trovelo ancora sí, chiel, monssú Travet.

TRAVET Ah, sí sgnor... i dovría già esse a l'ufissi... ma cosa veullo? Stamatin a j'è vnuje d'gent, a m'han tratnume, e peui a m'è arivame un maleur.

'L COMENDATOR Un maleur?

TRAVET Sí sgnor. J'eu perdú d'le carte.

MADAMA TRAVET A l'è pa gnente!

TRAVET A l'è pro' quaicosa për mi, përchè...

MADAMA TRAVET Lolí a peul nen interessé sor Comendator.

TRAVET (A l'è fait. Quand c'a j'è d'gent, sta benedeta dona a veul mai lasseme parlé).

MADAMA TRAVET C'a fassa 'l piasí, sor Comendator, c'a s'acomoda.

TRAVET Sí, c'a s'acomoda. Rosa, pije 'l capel. Marianin, daje 'na cadrega (a vëd Brigida e a j fa segn d'andesne).

'L COMENDATOR (c'a vëd ij segn) Cosa j'elo?

TRAVET Oh! gnente. I disía a la serva.

MADAMA TRAVET Coma! I seve ancora lí voi? Pié sta masnà e mnela d'dlà.

CARLIN Mi no, mi no, m'i veui sté sí.

MADAMA TRAVET Va' con Brigida.

CARLIN Mi no, mi no.

TRAVET Dôma, Carlo! Elo parei c'a s'ubidiss?

CARLIN Mi j'eu nen veuja d'andé con Brigida.

MADAMA TRAVET Sta brav. Brigida a t'darà quaicosa d'bon.

BRIGIDA Sí, c'a vena. (I seu mi lon ch'i daría a côl birichin) (a la segn d'patele).

CARLIN Damne motoben d'bon, Brigida (via con Brigida).

TRAVET Ma c'a s'acomoda, Comendator.

'L COMENDATOR E lor? (A s'anseto tuti. Marianin a s'incamina) Elo mi, tota, ch'i la fas scapé?

MADAMA TRAVET (vivament) A l'ha quaicosa da fé d'd'là.

TRAVET A j'è pa gnente c'a pressa. T'peule sté sí un moment. (Marianin a s'anseta d'co chila).

MADAMA TRAVET (Côl côjeta a fa sempre quaich gofaria).

TRAVET (Mia fomna a m'guarda brut. A bsogna ch'i abia fane quaicduna).

'L COMENDATOR C'a scusa madama, s'i son vnula a dësrangié e cosí bonora.

MADAMA TRAVET Dësrangié! I lo prego, Comendator... Chiel a dësrangia mai.

TRAVET Oh sicurament... Comendator... chiel a dësrangia mai (a stranua).

'L COMENDATOR Ave.

TRAVET Grassie.

'L COMENDATOR J'eu volsú vni prima d'andé a l'ufissi përchè j'eu tanto da fé ch'i sai nen s'i podreu vni ancora a cà prima d'stasseira.

TRAVET Oh sí, Comendator, chiel a l'è d'côi c'a travajo motoben.

'L COMENDATOR Ancheuj ancora un cap d'session, giusta 'l so, monssú Travet, a s'pijrà forse la giornà d'vacanssa, për festegié an famia la cros c'a l'han daje.

TRAVET Ah! a l'han daje la cros?

'L COMENDATOR Sicura, a l'avia ancora nen.

TRAVET A m'fa ben piasí. (Che superbia c'a l'avrà adess côl mincion!)

'L COMENDATOR (a Madama Travet) J'avria podúje fé la comission a so mari, ma anche chiel a vnirà forse pi nen a cà fina stasseira.

TRAVET Eh! già a sarà dificil ch'i peussa fé divers.

'L COMENDATOR E a saría stait trop tard për chila a prontésse.

MADAMA TRAVET Ma cosa c'a l'è?

'L COMENDATOR L'autr dí, an discorend, chila a m'ha manifestame c'a l'avria faje piasí andé 'na volta al Teatro Regio e mi j'eu portaje sí 'na ciav për stasseira.

MADAMA TRAVET Una ciav d'logia!

TRAVET Cospetto!... I sôma mai andaje al Teatro Regio noialtri, e an logia ancora!... Pi che quaich volta al Gerbin o al Rossini, an galeria da sëdes sold...

MADAMA TRAVET (fasend d'ojass a so marí) I lo ringrassio tant, Comendator.

TRAVET (A bsogna ch'i l'abia dine 'n'autra).

MADAMA TRAVET Chiel a l'è piasse tanta pena! I son ben riconossenta.

TRAVET Sí; i sôma ben riconossent (a stranua).

'L COMENDATOR Eco sí la ciav; a l'è al terss rang!

TRAVET Cojombaris! ma al Teatro Regio j'eu senti c'a s'andasia an lusso...

MADAMA TRAVET (sech) I seu mi coma c'a s'va...

TRAVET Ma a l'è che...

MADAMA TRAVET A l'è che gnente.

TRAVET (S'a l'è lon! A m'lassa mai parlé).

'L COMENDATOR S'a m'permett i vnireu magara a piela.

MADAMA TRAVET A m'farà 'n onor!

TRAVET Sí, sor Comendator, a n'farà 'n onor.

'L COMENDATOR E la tota, i spero c'a vnirà d'cò chila.

MARIANIN (tuta timida) Mi?... Oh! grassie tante. Mi seu pa...

MADAMA TRAVET (sech) Oh chila lí a j pias pa 'l teatro.

MARIANIN (vivament) Sí, sí c'a m'pias.

TRAVET A l'è che Marianin a l'ha gnune veste c'a vado...

MADAMA TRAVET (a torna guardelo brut) A n'ha prò d'veste... d'pi d'lon c'a n'abia d'absogn.

'L COMENDATOR Dunque i spero c'a tnirà compagnia a Madama.

MARIANIN Ma... mi... sicura... I fareu coma c'a veul papà.

TRAVET Për mi s'a l'ha 'na vesta adatà c'a vena pura.

MADAMA TRAVET (Oh che gnoch!)

'L COMENDATOR Dunque i sôma 'nteís. (A s'aussa). E adess andôma a l'ufissi (a s'ausso tuti).

TRAVET Ah sí... Ancheui i sôma an ritard. Basta ch'i'ariva ancora prima c'a l'abio ritirà 'l liber da scrivse.

MADAMA TRAVET Comendator, c'a scusa, ma s'a l'aveissa la bontà d'accordeme ancora un moment, j'avria bsogn d'parleje.

'L COMENDATOR I son ai so ordin, madama.

TRAVET (pian) Cosa veusto die?

MADAMA TRAVET (I veui parleje për la toa gratificassion).

TRAVET (Ah! va ben... mi i filo).

MADAMA TRAVET (Andasend a l'ufissi, passa da la mia sartoira a dije c'a vena sí pi c'an pressa, e peui dal coafeur a avvertilo c'a vena a pentneme a sinq ore stasseira, nen pi tard).

TRAVET (O Dio! Un a sta a porta d'Po e l'autr a porta Susa. Basta: i corëreu) Comendator, i lo riverisso (a stranua).

'L COMENDATOR Prosperità.

TRAVET Grassie.

MARIANIN Cerea, papà.

TRAVET Ciao. A dejeuné spéteme nen: i vnireu pi nen fina a disné (via).

MADAMA TRAVET Marianin, va' a goerné 'l pcit (Marianin via).

'L COMENDATOR Madama, an cosa i peussne essie util?

MADAMA TRAVET C'a scusa s'j'abuso d'soa bontà, ma chiel a l'è 'n'antica conossenssa, i peuss quasi dí 'n antich amis d'mia famia.

'L COMENDATOR C'a lo dia pura, a l'è parei.

MADAMA TRAVET J'eu sempre conossulo generos...

'L COMENDATOR I la prego. I vorria ben podeije dimostré mia amicissia...

MADAMA TRAVET A chiel a j'è niente d'pi facil.

'L COMENDATOR Coma?

MADAMA TRAVET A sa che me marí a speta 'na promossion, e a l'han già promëttuje varie volte 'na gratificassion.

'L COMENDATOR (Ahi! Ahi!)

MADAMA TRAVET Travet a l'è nen un'aquila, i lo seu ben, ma insomma a l'è peui nen 'na bestia d'pianta, e i son sicura che fra j'impiegati a j na j'è d'côi c'a lo son d'pi.

'L COMENDATOR Oh! sí.

MADAMA TRAVET A l'è pien d'zelo e d'bona volontà, a travaja coma tut, e a m'smia che quaich incoragiament a s'lo merita.

'L COMENDATOR So marí a l'è un bon impiegato, a j'è pa nen a die.

MADAMA TRAVET E pura fina adess a l'han sempre faje dij tort, e butaine dnans d'autri c'a valio meno d'chiel.

'L COMENDATOR Ah! madama, côle cose lí a bsogna vëdie da davsin, për podeije giudiché. I dio pa c'a s'fassa mai gnun tort, mai gnune ingiustissie... Ma a j'è d'certe esigensse d'servissi, a j'è d'certe rason che lon c'a smia un passedroit certe volte a l'è nen.

MADAMA TRAVET A l'è che côl bonom lí a l'ha mai avú gnune racomandassion, e a l'ha mai savú butesse an evidenssa. A l'è nen adulator né ciarlatan. Coma fé a 'ndé ananss? Ma adess chiel, Comendator, a sarà la nostra providenssa, e a n'farà la carità d'protegëlo. I seu che tant la promossion, coma la gratificassion a dipend da chiel a feila dé.

'L COMENDATOR Da mi, da mi... fina 'na certa mira mach. I vorria ben c'a fussa vera, ma mia bona volontà a basta nen. So marí a l'ha d'côi c'a j fan la guera, e bele so cap d'session... i lo dio a chila madama, ma i m'arcomando c'a sia come s'j'aveissa die niente.

MADAMA TRAVET Oh! a peul sté tranquil.

'L COMENDATOR E ben, so cap d'session a l'è 'l prim a feje contra.

MADAMA TRAVET Côl birbant! Cos'elo peui chiel?. Verament quaicosa d'bon... Na bestia c'a l'è 'ndaita ananss a forssa d'adulé 'l terss e 'l quart...

'L COMENDATOR Madama.

MADAMA TRAVET C'a l'han possalo sú përchè c'a l'è cusin d'la cugnà dël Segretari general.

'L COMENDATOR Ciuto! për carità... A j ven quaicadun.