Vittorio Bersezio/Le miserie 'd monsú Travet/pàgina 03

Da Wikisource.
Le miserie 'd monsú Travet
Vittorio Bersezio
Artorn - La grafìa a l'é nen cola moderna ma cola dovrà dal Bersezio.

Sena sconda

Marianin e detti.

MARIANIN Cosa c'a veul papà?

TRAVET Cosa ch'i veui? A l'è già tard e a j'è tut da fé… A j'è ancora gnanca la cafétiera al feu.

MARIANIN I m'chërdia c'a l'aveissa butala Brigida prima d'seurti...

TRAVET E ti cosa fasiëstu antant?

MARIANIN J'eu finí adess d'ardrisseme mia stanssa. J'avria già finí prima, ma j'eu dovú cusi la blôs d'Carlo c'a l'à strassà...

TRAVET A strassa sempre tut côl sforgo là... Dôma, là, date ardriss... fa quaicosa. A l'è 'na vërgogna che 'na fia granda coma la fam...

MARIANIN Oh papà...

GIACHËTTA Sachërlott! C'a la strapassa nen parei côla fia. I seu mi c'a l'è 'na brava tota la soa.

TRAVET Là, va' a fè 'l cafè (la masnà a piora).

MADAMA TRAVET (da 'ndrinta) Nassio, ventla pié ti sta benedetta masnà. T'm la lasse sempre s'ij brass a mi...

TRAVET Santa passienssa! J'eu spasgiala mi tuta la neuit. I vad, Rosin, i vad.

GIACHËTTA (tnendlo) A m'pijlo a fè?. J'eu 'l negossi c'a m'speta mi, e i' peuss pa sté sí a guardé j'oloch!

TRAVET A l'è vera... Marianin, va' un po' ti un moment. (Marianin via). C'a s'acomoda, monssú Giachëtta.

GIACHËTTA I stagh benissim parei.

TRAVET A m'rincress ricevlo ant costa tnua, ma j'eu apena finí adess d'feme la barba.

GIACHËTTA I guardo pa côle storie lí, mi.

TRAVET (tut genà) Chiel a sarà vnú për so credit?

GIACHËTTA Si sgnor.

TRAVET I sôn verament mortificà...

GIACHËTTA S'i lo savia! A peul ancora nen pagheme?

TRAVET No sgnor.

GIACHËTTA A l'è d'ij bei meis c'a dura sta landa.

TRAVET C'a chërda...

GIACHËTTA Soa sgnora a porta ij mantlet d'vlu e le veste d'seda, e peui a pago gnanca 'l panaté.

TRAVET Monssú Giachëtta! Lolí a lo riguarda nen.

GIACHËTTA Cosa! A m'riguarda nen s'a m'pago o no? c'a m'daga almeno n'acont.

TRAVET I peuss propi nen ant sto moment... Da sí a quaich dí j'avreu 'na gratificassion, e anlora...

GIACHËTTA Eh sí! con côla gratificassion a l'è un pess c'a m'fa spassëgié. Se soa fomna a 'ndeissa nen tant a la moda, a l'aveissa nen tanta ambission, a spendeissa nen tant.

TRAVET Eh! daila! I lo prego a nen parlé d'côle cose... A bsogna ben che mia fomna a tena so rang...

GIACHËTTA Uhm! Veul-la ch'i j lo dia? A l'ha fait 'na gran gofaría a tornesse marié, quand c'a l'avia già 'na fia grandinota...

TRAVET Lassôma sti discorss: c'a fassa 'l piasí. Mia fomna a l'avrà ij so difet, ma a l'è 'na brava dona, e i son sicur d'soa afession.

GIACHËTTA A l'aveissa almeno un po' pi d'dote e nen tanta vanità. (Travet a fa un gest) C'a m'lassa parlé... A sa che mi i son boccadoro. E con chiel, bosaron! a l'è fin da masnà ch'i s'conossôma... Vajre alo chiel d'stipendi?

TRAVET Doi mila e quat sent lire.

GIACHËTTA Cosa! A l'à mach lon e dop tanti ani d'carica!

TRAVET Trantedoi ani.

GIACHËTTA I capisso ch'a s'peul pa andé ananss, al dí d'ancheui che tut a costa tre volte d'pi... E chiel massime c'a l'è un bônom, ch'i son sicur c'a s'lassa mangié...

TRAVET Monssú Giachëtta...

GIACHËTTA C'a guarda almeno d'desse ardriss ant quaich manera. C'a serca d'travaj fora via.

TRAVET J'eu pa 'l temp: i m'porto ancora d'travaj a cà da l'ufissi për la seira. Sta neuit i son stait su fina a mes bot për finí un gran stat.

GIACHËTTA Soa fomna e soa fia c'a s'buto a guadagné quaicosa con 'l travaj.

TRAVET Cosa dislo? Vorijlo c'a feisso la sartojra o la faseusa?

GIACHËTTA E përchè no?

TRAVET E 'l decoro?

GIACHËTTA Bravo! 'L decoro a s'conserva mei nen pagand ij debit.

TRAVET C'a fassa 'l piasí...

GIACHËTTA A l'è che chiel a l'è sempre stait parei. A s'n'arcordlo? 'Na trantena d'ani fa a s'tratava giusta d'sërché 'na cariera tant chiel che mi. J'ero d'povri diao tuti doi, ma j'ero onest, i l'avio bona veuja d'travajé, e i mancavo nen d'un po' d'lolà (tocandse la front). A chiel a l'han ofrie 'na piassa ant 'l comerssi: chiel a l'era fieul d'n'impiegatuss c'a l'avia lassaje nen autr che 'na pcita pension a soa mare: a j'è smiaje c'a fussa un degradesse. I m'arcordo c'a m'ha dime bele a mi con indignassion: «Mi ramassé 'na botega! mi porté d'pachet për Turin, mi tni 'l ras an man! pitost i meujro d'fam: me pare a l'era un impiegato, i veui es-slo d'co mi». Ben! Dop avei suplicà côl poch e côl pro a l'è intrà volontari; a l'ha tiraje vërde fin c'a l'ha vorssú, e finalment a l'è passa scrivan. Dop 32 ani, c'a guarda a che mira c'a l'è...

TRAVET Ma monssú...

GIACHËTTA Mi 'nvece j'avia gnune d'côle superbie. I son andait da un panaté a feje ji cont e scrivie le letre. J'eu fait un po' d'tut, j'eu ramassà la botega s'a fasia bsogn, j'eu fina portà le cavagne e i son tnume niente disonorà për lon, përchè à j'è gnun travaj onest c'a disonoro. 'L prinsipal a l'ha capí ch'j'era bon a quaicosa, ch'i volia e ch'i savia fé, a m'ha piame an grassia e a l'ha comenssame a associé për un quart; mi j'eu fait d'economie, j'eu podú buté d'fondi ant 'l negossi, fin che adess che côl brav om a l'è mort, i son socio për la metà con so fieul, un cicin buí, che senssa d'mi a savria nen gavesse, e j'ôma 'l negossi pi an lusso e pi ancaminà d'tut Turin. I son fame 'na fortuna, j'eu 'na posission ant 'l mond, i son d'pianta indipendent, j'eu gnun superior c'a m'strapassa, i fass e i dio lon c'a m'pias, j'eu nen d'anchineme dnanss a nsun, përchè i speto da nsun ni' promossion, ni'autr, e i devo a nsun lon ch'i son che a me travaj.

TRAVET Sí, sí, chiel a l'è stait ben fortunà. Mi 'nvece j'eu avú tutti ij maleur. Pi m'afano a travajé, e meno i vad ananss, e i vëdo a passéme s'ij barbis tanti c'a fan niente. Adess j'eu ancora un cap d'session c'a l'è 'na bëstiassa unica e ch'i seu pa 'l përchè a peul nen sciaireme e a m' perseguita... A l'è quatr ani ch'i devo avei 'na promossion, ma a j'è arivaje tuti sti afè' e a l'han sempre dovume lassé 'ndaré, për piassé côi d'le neuve provincie. Passienssa!... A m'han fame speré almeno una gratificassion, e i m'la speto da'n dí a l'autr... Mia fomna a veul giusta arcomandeme a me cap d'division... Côl lí a l'è un brav om, sever, ma pien d'giustissia... Un d'côi omini d'na volta c'a valo tant or coma peiso... A l'è da un pess c'a l'era an relassion con la famia d'mia fomna. A l'ha vëdula masnà, auta parei, e a j'avia 'na certa affession... E peui, a sa ben coma c'a suced. Un a va da 'na part, l'autr a va da l'autra... A j'ero mai pi vëdusse. A s'dà 'l cas che sor comendator... 'l cap d'division a l'è comendator... a ven a sté franch sí sota a noi...

GIACHËTTA Ah! Ah!

TRAVET Un bel dí a treuva mia fomna su d'la scala... a la guarda, a j smia d'riconossla, a la ferma, a j ciama e a s'persuad c'a l'è propi côla fia che chiel tanti ani fa a fasia sauté s'ij ginoi... E com'ela c'a l'è sí? E cosa fala? e cos'ela? A sa ben; tute le domande c'a s'fan. A sent c'a l'è fomna d'un so impiegato e a veul conossme... Për tajé curt, a m'smia c'a m'vëda nen mal gnanca mi: a s'degna d'vni d'tant an tant a fene visita bele sí d'sora, e i spero...

GIACHËTTA Ah, monssú Travet! Côle protession lí c'a guarda un po' c'a sio peui nen rognose...

TRAVET Coma sarijlo a dí?

GIACHËTTA Soa sgnora a l'è giovo, a l'è bela.

TRAVET Monssú Giachëtta, i j permetto nen gnune facessie su sto argoment. I conosso mia fomna e i conosso d'co côl galantom dël comendator, e i seu c'a son incapaci...

GIACHËTTA Va ben, va ben; ma 'l mond a sciaira subit mal, salo... Basta; parlôma d'autr... Mi a l'è nen mach për me credit ch'i son vnú, ma për 'n autr afè.

TRAVET Cosa?

GIACHËTTA Mi a Paolin, 'l fieul d'me antich prinsipal, i j veui ben coma s'a fussa me. A l'è un bambiflo timid parei d' 'na fia e inocent parei d' 'na masnà, ma a l'ha un cheur coma c'a ij na j'è pochi. A l'è 'na partia d'meis c'a l'è trist e c'a tira d'ij sospir da fé 'ndé un mulin a vent. Adess peui i son vnú a savei che côl bônom a ciama d'intré ant un ufissi a fé d'co chiel l'impiegato. Sachërlott! Chiel c'a peul vivësne tranquil e indipendent! J'eu volsú savei lon c'a j'era li sota, e j'eu finí për tireje fora 'l verm; përchè côl fieul a m'dis tut a mi. A l'è innamorà d'soa fia, a l'ha faila ciamé, e chiel a l'ha rispost c'a volia deila a n'impiegato parei d'chiel. Elo vera?

TRAVET Già ch'a l'è vera!

GIACHËTTA Possibil c'a sia cosí fabioch?

TRAVET Monssú Giachëtta, i lo prego d'tnisse ant ij termin.

GIACHËTTA Chërdlo chiel che un panaté a sia 'na përsona dsonorà?

TRAVET Mi no, ma...

GIACHËTTA Chiel a manda a spass 'l mei partí c'a peussa spëtesse.

TRAVET A capiss che ogni famia a vëd a soa manera le soe conveniensse.

GIACHËTTA Veullo spëté un milord? Paolin a l'ha 'na bela fortuna.

TRAVET A l'è nen lon che mi i guardo.

GIACHËTTA A l'è un brav fieul.

TRAVET I lo nego pa, ma a fa nen për mi.

GIACHËTTA A l'è pa për chiel c'a l'ha da fé, ma për soa fia.

TRAVET Mia fia a farà mach sempre lon c'a veul so pare.

GIACHËTTA Anlora a farà mach sempre d'gofarie...

TRAVET Oh monssú Giachëtta anfin d'ij cont...

GIACHËTTA Sí, sí, c'a j la daga a quaich impiegatuss, che quand c'a l'abia un po' d'famia a s'treuva ambrojà coma c'a l'è chiel.

TRAVET Salo c'a finiss për scaudeme?

GIACHËTTA Eh! a fa giusta freid stamatin, e chiel a l'è an mania 'd camisa.

TRAVET C'a m'lassa an santa pas.

GIACHËTTA S'a s'lassa scapé un colp parei a l'è degn d'esse alogià a sant Isidoro.

TRAVET Se chiel a insist ancora a l'è un rompascatole.

GIACHËTTA Già: chiel a l'è sempre stait testass coma un mul.

TRAVET E chiel a l'è sempre stait 'n incivil.

GIACHËTTA Mi? Sachërlott.

TRAVET Bosaron! I son peui a mia ca, e i peus mostreje la porta.

GIACHËTTA A mi?... A j'è mai gnun c'a l'abia fame 'na figura parei.

TRAVET I j la farai mi.

GIACHËTTA Prima d'avei tanta superbia, a bsogneria almen paghé ij pouff.

TRAVET I pagreu lon c'a j ven, e j'andreu mai pi a servirne da chiel.

GIACHËTTA A m'farà nen un gross dann.

TRAVET A l'è 'n impertinent.

GIACHËTTA E chiel 'n imbecil.