Vincenzo Musso/Assieta 1747

Da Wikisource.

Artorn


Assieta 1747[modifiché]

Ël sangh a gruma scur a l'aria fin-a
an sle carn martorià dij pòver mòrt
dëstèis arvers su për la cresta alpin-a
che 'l Chison e la Dòira ambrasso fòrt.

La póver greva e 'l fum an sle masere
pietos a stërmo ancora sota 'n vel
l'afros grovij dij còrp che fra le pere
a vardo - j'euj slargà - an vers ël cél.

La tèra màira nutrìa ëd sangh foà
l'é alvasse a fé rampar contra 'l nemis:
squarsà da l'ìmpit dj'assàut e dle s-cioptà
as deurb a cheuje j'eroi ëd nòst pais.

Ma da col sangh versà, da col dolor,
da coj coston servaj trames ij mont,
as leva un crij ch'a l'é un segn d'amor
për nòstra tèra: Piemont, Piemont, Piemont!