Vinèis Minòt/Sovnir Fransèis

Da Wikisource.

Artorn


Sovnir Fransèis[modifiché]


A l’è na preisa ‘d boneur
cost arson musical
ch’a meisina mia bon-a memòria
andova le paròle,
coma ‘d nivole ant l’orissi,
as në van a spass për l’anfinì,
piume vagabonde
a la mersì dël vent,
sensa rechie.

D’amblé
un mascheugn dlicà
aj fa droché
an sël papé,
sota mè euj,
për soe sinfonìe
disegnà da bin.

Tant ëd capel
a ste veje amise
ch’am pòrto
a marcé a l’andaré
sël marciapé ‘d mia vita:
am ciapo për man
sle pianà fin-a al passà.

Parèj im artreuvo
ancora na vira a gotgoté
a l’adoss djë speranse,
ancora na vòlta a sugné
la fontan-a ‘d mia gioventura.
As ciupisso j’euj,
un soris am arseren-a.

Souvenir Français[modifiché]


C’est une pincée de sorte
cet écho rejouant
qui traite ma memoire fidèle
où les mòts,
comme des nues dans l’orage,
se promenent par l’infinité,
plumes bohémiennes
a la merci du vent,
...sans trêve.

D’emblée
un enchantement mince
fait leur tomber
sur le papier,
dessus mes yeux,
par siennes symphonies
bien dessiner.

Il faut se bonneter
à ces vieux amis
qui m’amenent
marcher à recoulons
sur le trottoir de ma vie:
ils me prennent par la main
sur les traces jusq’au passé.

Ainsi me retrouve
encore un fois à siroter
à la source des esperances,
encore un fois à rêver
la fontaine de ma jeunesse.
S’entrouvent les yeux,
un sourire me rasséréne.