Sermon Subalpin/VII. Exemplum de tribus amicis

Da Wikisource.

Artorn


Un eisemple direm d'un bon hom qui ot tres amìs. L'un era ric e l'autre era ric, mas non era sì ric cum era lo premer; lo terz era povre. Or quest bon hom, qui avìa questi trei amì, si era gastaldo d'un alt hom. Or aven que so ser, cui bailìa el tenea, s'irò cum lui per offensiun qu'el li avea faita. Sì 'l prìs, s'el mis en preisun, sì li demandava gran aver. Cel li crià marcì, qu'el li donàs termen qu'el poés aver quest aver. Doné li terme per tal convent que, si el al terme non aves paià quest aver, qu'el serea pendù.

Ané a sun premer ami, qui era munt ric, e sì li coité tut sì cum li era avenù, e que il li ahiés. E quel li respondé: «Bel amì, e' no soi aizià de doner te nient aora a questa fìaa; mas tant te farai: manger e beivre te darai». «Zo est ben - dist quel - mas altre chosa m'à os».
Torné s'en, sì ané a l'autre so amì, qui era mein ric, sì li à coità so desasi. E quel li respondé: «Zo sapies, bel amì, mult me pesa de to daig; mas e' no i son or aisià de doner te nient; mas e' irai cum ti de cì a la cort».

Vit lo bon hom que no poea aver neun aitori, sì s'en torné e sì ven a l'autre so povre amì, sì li à tut coità. Cel levò sus e sì li dis: «Bel ami - dis el - no te desconforter, que eu t'ahierai e de l'aver e de la persona».

Or que significa aquest bon hom qui of quest trei amìs? Aquest bon hom si est chascun de noi. Car unus quisque christianus postquam baptismum accipit, villicus efficitur Dei. E sì à tres amì. Quail sun cist trei amì? Lo premer amì, qui est ric, si est la voluntà de la carn e l'amur e lo deleit d'aquest sevol. L'altre amì si est la moiller e li faint, qui lo conduun a la cort, zo est a la fosa. Lo terz amì, qui est povre, zo sun le almosne qu'el à faite cum le soe main. E quest amì si est povre. Or perquè est apelà povre? Car Daminidè non est mìa endeignos en soi membres de recevre la petita almosna sì cum la grant, segun zo que hom po far.

Or ven l'arma, al partir del corp, davant lo iugeor, zo est Deus, sì li estovrà rendre razun del ben e del mal que à fait. Or requer soi trei amìs. Lo premer, qui est ric, no li vol nient aier, mas en la voluntà li recorde del deleit qu'il orent ensembla. Or ven al segun ami, zo est la moiller e li faint. Cil ne li fan altra ahìa, mas conduun lo a la cort, zo est a la sepultura, venent plorant, e soterren lo, e pois l'àn alò oblià. Lo terz amì, zo est l'almosna, qui li vai davant, qui li ahìa e lo condui davant la maiestà Deu. Car almosna liberal animam a morte et non patitur ire in tenebris inferni.
Per zo, seignor freres, amem almosna, zo est lo nostre povre amì, qui nos ahierà en l'altre segle davant Dè. E ne nos fiem eil doi fals amìs, car il nos failliran al grant besoig.