Sermon Subalpin/III. Sermo de adventu Domini

Da Wikisource.

Artorn


Fratres, hora est iam nos de sompno surgere.

Freres, zo dit l'Apostol, ben est hora que nos levem de dormir. Aquest soig si est en tuit l'omes qui son en aquest sevol, car tuit li omen qui vivun sunt plen de coveitise e s'adorment en lor peccai; e enperò tut zo que il cobiten tut est trespasable, tut est transitorium et caducum. Sicut lohannes apostolus dicit: Et mundus transibit et concupiscentia eius. E lo Prophete dit deil ric homes: Dormierunt et nichil invenerunt omnes viri diviciarum. Zo sunt quil home qui sunt en quest sevol, qui dorment en la delectaciun de la carn, zo est en manger e en bever e in luxurìa, e en la cobetisia de l'aver del munt, ó il se deleiten tant que il tenent los oilz serrai, e se domenten la vita eternal. Perquè se la domenteien? Per lo soig qui est dolz. Car munt est dolza chosa la luxuria e la cobetisia de l'or e de l'argent, aisì cum est lo soig al soignolent. Or lo saint Apostol nos amonis que nos nos esveillem del deleit de la carn. E perquè? Car el dis après: Nunc enim proprior est nostra salus quam cum credidimus. Or est plus près la nostra salù que quant nos creerem.

Tant est la salù près a cels qui s'esveillent per penitencia, cum ela est loig a cels qui no volun creire. Nox precessit, dies autem appropinquavit. Zo est: la noit andé enant e lo iorn est aproismà. Zo est a dire a cels qui s'esveillun per penitenza e per bones obres: la noit est trespasà e lo iorn est aproismà. E per zo dit: propior est nostra salus. Or est près la nostra salù, domentre que nos sem en questa vita, car ela est verament noit. E perquè est apelaa noit? Per zo que la clartà se revunt e l'oscurità ven e tute cose se reposen e s'endorment. Atresì fan li omen carnail: endormì sunt e no senten la clartà né la luor del iorn, zo est Deus.

Or vos en dirai un isemple per li caitì pecaor qui no se volun esveiller del malvas soig. Zo dis en l'estoria de Libro Regum, de David, quant so fil Absalon lo traì e el lo catzà de Ierusalem e el passé lo flum Iordan ab sa maisnaa, sì li ven encontra un ric hom, qui aveit num Berzellai Galaadites, ab somers cariai de conduit e de vin; sì'l salué e sì li dis: «Sire reis, faites prendre quest present que ge vos fatz venir que os vos à». Lo reis l'en enmarcié e fei lo prendre. Après sì li demandé: Quot sunt dies annorum vite tue? E cel li dist que ben avea nonanta anz qu'el era naz. E lo rei David li dist: Veni mecum ut requiescas in lerusalem. E cel li respondé: «Sire reis, la vostra marcì vos dì ben, mais ne pois abandoner ma terra e me honor per aler ob vos, car veil soi e no me deleita cant de ioglar né viola né rota». Cum el of zo dit, si conduist lo rei ultra lo flum e pois s'en torné en sa terra.

Or que significa aquest Berzellai qui ven encontr'a David? David significa nostre Seignor. Berzellai significa li ric homes qui van encontr'a nostre Seignor. En qual guisa i van? E ià aven que il abren li oil per enfermetà o per alcuna adversità, e fan semblant de pentirse e fan almosne; zo sun lì present que il presenten a Dè, e el lo recef ad tempus. Mas non o fan per bona fé, car no volent abandoner lo pecà, ó il sun usai, e no volen oir la voz que nostre Seignor dit: Venite ad me omnes qui laboratis et honerati estis, et ego vos reficiam. E que fan aquist tail? Condusen lo rei ultra lo flum Iordan e pois s'en tornen a lur ca. Quals est aquest conduitz? Quant il fan enfeintament lo ben que il fan, no per amor Dè, mas per aver los del sevol, sì cum fan li ypocrite, qui fan semblant de religiun e en lo cor son rei e malvas.

Aquisti van encontr'a nostre Seignor e no volen intrer in Ierusalem, en la visiun de pas, car il no sun de bona voluntà; e per zo non i poun intrer. Un d'aquelos fo Herodes, lo fel e'l malvais, qui vols ocir nostre Seignor e pois s'enfeignìa qu'el lo volés aorer. Esveillem nos que lo iorn ne nos soreprena lai ó omnia nuda et aperta erunt. Ibi erunt libri aperti, zo est la consciencia de chascun. Car chascun veirà ben e conoiserà le soe ovre qu'el avrà faite, o bone o male. Anem encontre a nostre rei cum bone ovre, Car zo est lo so conduit, sì cum el dist a soi discipoil, quant el parlava a la Samaritana; que il pensavan que ela li avés aportà a maniar. E el lor dist: Meus cibus est ut faciam voluntatem Patris mei. Quam voluntatem ipse in nobis faciat, ut eius comestio et cibus simus. Quod ipse prestare dignetur.