Sergio Gondolo/La carëssa

Da Wikisource.

Artorn


La carëssa[modifiché]

Dzora ’l candor d’un moment soagnà,
a passa ’nt na manera dël tut originala.
Pontajà a le bone manere dla lealtà,
s’ampersona sempe, dossa e afàbila.

A l’é la vera protagonista dj’emossion,
frësca e càuda, mal vista e desiderà.
A cor di e neuit mës-ciand a le passion
ij tanti sospir dedicà ai cheur an-namorà.

S’anciarma dël silensi e pian s’arpòsa,
na fòrsa ùnica da savèj cheuje dë slans.
Ëd le cose sèmpie a l’é la vera fragransa,
un grand cadò ch’a sà pronté un soris.

Sòbria, leala, bela sia feura che drinta,
padrona dl’arson ëd la vita ch’a passa.
Un di fòrse a diventerà na stèila frapanta,
luminosa carëssa..., specc ëd la blëssa.