Pinuccia Gamba/Bësbij tra cél e tèra

Da Wikisource.

Artorn


Bësbij tra cél e tèra[modifiché]

Lagiù... l'orisont... 'me
se la tèra a slarghèissa la parpèila
për ës-ciairé... dëdlà
e savèj lòn ch'as treuva
an col cel, ansì avzin, ch'a la sfiora...
e a susta 'd passé ëd confin
për podèj bèive
a la sorgiss celest,
ansì ùnica për sò pioré
lerme 'd pieuva
për peuj rije a tut sol....
ma 'ntratant, 'dcò l'asur a seugna
la vita, ch'a peul mach ësfioré
con ij dij dël vent....
përparèj la tèra a bësbija al cel:
"mi son toa vesta!"
e 'l cel a rëspond a la tèra:
"mi son ël fià ëd minca toa ven-a!"