Pinin Pacòt/Primavera

Da Wikisource.

Pinin Pacòt


Primavera[modifiché]

A Nino Autelli

Deurb la finestra, poeta, che ’l sol së spatara ’n toa stansa:
aj nassrà na speransa, minca un seugn ch’a t’ancanta.

E le róndole svice at diran le rijente paròle,
ch’a profumo le viòle, che la lodola a canta.

E deurb l’ànima a st’aria piena ’d vòli ant ël cel e ’d rijade,
e ’d profum e ’d cantade, e dë smens frissonante,

perché ti ’t peusse vive le vite pi aute e profonde,
per ch’it perde e it confonde con j’osei e le piante;

per ch’it sente e ch’it cante le vive creature sorele,
le còse sempie e bele, con toa vos faita pura,

ansema a la róndola ch’a vòla per l’aria serena,
con la pianta ch’a pena, con la pera ch’a dura.

Da Crosiere 1935