Lenga piemontèisa/Gramàtica piemontèisa/Morfologìa/Verb/Coniugassion interogativa

Da Wikisource.

Artorn


Coniugassion interogativa[modifiché]

A-i son doe manere 'd fé l'interogassion. Un-a a l'é cola 'd dovré la frase afermativa e 'l ton dla vos interogativ, (che a l'é marcà, për ëscrit, con ël pont interogativ). L'àutra, com i l'oma dësgià acenà, a l'é cola 'd dovré ël përnòm përsonaj interogativ dòp ël verb. Con costi përnòm, che i l'oma vist a sò temp, a l'é pì nen necessari 'l përnòm përsonal verbal (ma dle vire, da ràir, as treuva l'istéss).

Për ij temp sempi (sensa l'ausiliar), përnòm përsonal interogativ as buta dòp ël verb, për ij temp compòst as buta dòp l'ausiliar:

cos fas-to? ; cos l'has-to fait?

I notoma che con costa forma le desinense verbaj a ven-o "adatà", mentre le vos dl'indicativ ampërfét e dël condissional present a dvento cole pì arcàiche. I l'oma vist che 'l përnòm përsonal interogativ dla sconda përson-a plural a ven pì nen dovrà, e che costa vos a fà l'interogassion com an Italian.

Le forme interogative dij verb ausiliar a peulo eliminé la consonant eufònica, dal moment che a tomba soa fonsion, an particolar se la paròla prima a finiss për consonant.

A venta noté che costa coniugassion interogativa a risguarda mach ij meud indicativ e condissional. I arportoma sì sota quàich esempi, e peui la coniugassion anterogativa completa për ël verb "avèj" e për ël verb ""

Verb esse, present indicativ:

son-ne ... ?, ses-to ... ?, é-lo ... ? (ëdcò l'é-lo ... ?)(femin. l'é-la ... ?), som-ne ... ?, i seve ... ?, son-ne ... ? (ëdcò son-lo...?)

Verb esse, ampërfét indicativ:

j'er-ne ... ?, j'erës-to ... ?, j'er-lo ... ? , j'er-ne ... ?(ëdcò j'erom-ne ... ?), i j'ere ... ?, j'er-ne ... ? (ëdcò j'er-lo ...?)

Verb avèj (coniugassion interogativa completa):

Indicativ
---- Present Ampërfét Futur sempi. Passà Trapassà Futur anterior
1a përs. sing. (l') hai-ne (l') avij-ne? (l') avrài-ne? (l') hai-ne avù? (l') avìj-ne avù? (l') avrai-ne avù?
2a përs. sing. (l') has-to (l') aviës-to? (l') avras-to (l') has-to avù? (l') aviës-to avù? (l') avras-to avù?
3a përs. sing. (l') ha-lo (l') avij-lo? (l') avij-lo? (l') ha-lo avù? (l') avij-o avù? (l') avrà-lo avù?
1a përs. plur. (l') om-ne? (l') aviom-ne? (l') avrom-ne? (l') om-ne avù? (l') aviom-ne avù? (l') avrom-ne avù?
2a përs. plur. i l'eve? i l'avìe? i l'avreve? i l'eve avù? i l'avìe avù? i l'avreve avù?
3a përs. plur. (l') han-ne? (l') avij-ne? (l') avran-ne? (l') han-ne avù? (l') avij-ne avu? (l') avran-ne avù?

Condissional
----- Present Passà
1a përs. sing. (l') avrij-ne? (l') avrij-ne avù?
2a përs. sing. (l') avriës-to? (l') avriës-to avù?
3a përs. sing. (l') avrij-lo? (l') avrij-lo avù?
1a përs. plur. (l') avriom-ne? (l') avriom-ne avù?
2a përs. plur. i l'avrìe? i l'avrìe avù?
3a përs. plur. (l') avrij-ne (l') avrij-ne avù?

I notoma che për ël verb avèj ël përnòm përsonaj interogativ dla tersa përson-a plural a peul ëdcò esse "-lo" oltra che "-ne".

I foma 'ncora noté che la tersa përson-a singolar a deuvra ël përnòm përsonal interogativ "-lo" për ël mascolin e ël përnòm përsonal interogativ "-la" per il feminin.

Verb (coniugassion interogativa completa):


Indicativ
---- ---- Present Ampërfét Futur sempi. Passà Trapassà Futur anterior
1a përs. sing. cosa faccio?, ... etc... còs fas-ne còs fasij-ne? còs farai-ne? còs l'hai-ne fàit? còs i l'avìa fàit? còs l'avrai-ne fàit?
2a përs. sing. cosa fai?, ... etc... còs fas-to còs fasies-to? còs faràs-to còs l'has-to fàit? còs l'aviës-to fàit? còs l'avras-to fàit?
3a përs. sing. cosa fà?, ... etc... còs fa-lo còs fasij-lo? còs farà-lo? còs l'ha-lo fàit? còs l'avij-lo fàit? còs l'avrà-lo fàit?
1a përs. plur. cosa facciamo?, ... etc... còs fom-ne? còs fasiom-ne? còs farom-ne? còs l'om-ne fàit? còs l'aviom-ne fàit? còs l'avrom-ne fàit?
2a përs. plur. cosa fate?, ... etc... còs i feve? còs i fasìe? còs i fareve? còs i l'eve fàit? còs i l'avìe fàit? còs i l'avreve fàit?
3a përs. plur. cosa fanno?, ... etc... còs fan-ne? còs fasij-ne? còs faran-ne? còs l'han-ne fàit? còs l'avij-ne fàit? còs l'avran-ne fàit?

Condissional
----- Present Passà
1a përs. sing. farìj-ne? (l') avrìj-ne fàit?
2a përs. sing. fariës-to? avriës-to fàit?
3a përs. sing. farij-lo? avrij-lo fàit?
1a përs. plur. fariom-ne? (l') avriom-ne fàit?
2a përs. plur. farìe? (l') avrìe fàit?
3a përs. plur. farij-ne (l') avrij-ne fàit?

I notoma che cand l'interogassion a l'é sostnùa da le paròle cos ... ? chi ... ? , përchè ... ?, andova ... ?, lòn ... ? la coniugassion negativa piemontèisa a peul esse dovrà, e a ven dovrà sovens. Se però a ven dovrà, com a càpita bastansa sovens, ël rinforsativ che, antlora la forma interogativa che i l'oma vist as peul nen dovrésse e as fà l'interogassion con ël ton ëd vos (për iscrit con ël pont interogativ). Donca (con la version italian-a):

cosa fai? = cos fas-to? opura cos ch'it fas? (cos che it fas?)

perchè è andato? = përchè l'é-lo andait opura përchè che a l'é andàit?

cosa vuoi? = lòn ch'it veule? opura "cos veus-to?", opura cos it veule?.

Ant la forma interogativa piemontèisa la sconda përson-a singolar a finiss sempe con "s".

Për finì i foma quàich esempi ant le doe forme d'interogassion, partend da frase italian-e:

Frase in italiano Interogassion con mach "?" Interogassion con përn. përs. inter.
Saresti andato tu al posto mio? - --> It sarìe andait ti a mè pòst? - --> Sariës-to andàit tì a mè pòst?
Faceva caldo a Torino? A fasìa càod a Turin? Fasij-lo càod a Turin?
Entri o stai fuori? It intre ò it ëstas fòra? Intrës-to ò stas-to fòra?
Se lui andasse, andermmo anche noi? Se chiel a andèisa, i andrìo 'dcò noiàutri? Se chiel a andèisa, andrij-lo 'dcò noiàutri?
Quando arriverà, tu sarai uscito? Cand che a rivrà, ti it saras surtì? Cand che a rivrà, ti saras-to surtì?
Entriamo a vedere? I introma a vëdde? Introm-ne a vëdde?

I notoma che che fra grup ëd consonant, cand a l'é necessari, as introduv na ë eufònica, coma për ël verb intré = entrare che a fà, pr'esempi, ìntrës-to? = it intre?

Se a-i son partìcole përnominaj socià al verb ò la partìcola locativa, antlora as deuvra nen la coniugassion interogativa se 'l temp a l'é sempi (sensa ausiliar). A l'é anvece possìbil dovré la coniugassion interogativa se 'l temp a l'é compòst (con ausiliar). Pr'esempi:

fas-to sòn? ; it lo fas?

l'has-to finìlo? l'has-to dajlo?