Lenga piemontèisa/Gramàtica piemontèisa/Morfologìa/Verb/Coniugassion dij verb regolar/II Coniugassion

Da Wikisource.

Artorn


Sconda coniugassion regolar (...e)[modifiché]

I arportoma un verb transitiv, con ausiliar "avèj". Për ij verb intransitiv che a deuvro l'ausiliar "esse" a basta sostituė le vos dël verb "avčj" con le corispondente (istessi temp e meud) dël verb "esse".

La sconda coniugassion piemontčisa a l'é cola che a l'anfinė present a seurt an "...e " nen acentā. La "e " a l'é an sėlaba duverta e donca a l'é pronunsiā strčita, an manera che as avzin-a 'n pōch a la pronunsia dl'anfinė dla tersa coniugassion fransčisa (dont a l'é diferenta la grafėa).

Ël verb lese

Meud indicativ
Present Ampërfét Passà Passà lontan Trapassà Trapassà lontan Futur sempi Futur anterior
mi i leso

ti it lese

chiel a les

noi i lesoma

voi i lese

lor a leso

mi i lesìa

ti it lesìe

chiel a lesìa

noi i lesìo

voi i lesìe

lor a lesìo

mi i l'hai lesù

ti it l'has lesù

chiel a l'ha lesù

noi i l'oma lesù

voi i l'eve lesù

lor a l'han lesù

mi i lesire

ti it lesėres

chiel a lesir

noi i lesiro

voi i lesire

lor a lesiro

mi i l'avìa lesù

ti it l'avìe lesù

chiel a l'avìa lesù

noi i l'avìo lesù

voi i l'avìe lesù

lor a l'avìo lesù

mi i avire lesù

ti it avires lesù

chiel a avir lesù

noi i aviro lesù

voi i avire lesù

lor a aviro lesù

mi i lesrai

....(mi i lesreu)

ti it lesras

chiel a les

noi i lesroma

voi i lesreve

lor a lesran

mi i l'avrai lesù

ti it l'avras lesù

chiel a l'avrà lesù

noi i l'avroma lesù

voi i l'avreve lesù

lor a l'avran lesù


Meud congiuntiv
Present Ampërfét Passà Trapassà
che mi i lesa

che ti it lese

che chiel a lesa

che noi i leso

che voi i lese

che lor a leso

che mi i lesèissa

che ti it lesèisse

che chiel a lesèissa

che noi i leslèisso

che voi i lesèisse

che lor a lesèisso

che mi i l'àbia lesù

che ti it l'àbie lesù

che chiel a l'àbia lesù

che noi i l'àbio lesù

che voi i l'àbie lesù

che lor a l'àbio lesù

che mi i l'avèissa lesù

che ti it l'avèisse lesù

che chiel a l'avèissa lesù

che noi i l'avèisso lesù

che voi i l'avèisse lesù

che lor a l'avèisso lesù


Meud condissional
Present Passà
mi i lesrìa

ti it lesrìe

chiel a lesrìa

noi i lesrìo

voi i lesrìe

lor a lesrìo

mi i l'avrìa lesù

ti it l'avrìe lesù

chiel a l'avrìa lesù

noi i l'avrìo lesù

voi i l'avrìe lesù

lor a l'avrìo lesù


Meud amperativ
Present Futur
- - - -

les

ch'a lesa

lesoma

lese

ch'a leso

- - - -

it lesras

a les

i lesroma

i lesreve

a lesran


Anfinì Partissipi Gerundi
Present Passà... Present Passà... Present Passà...
lese avèj lesù - - - - lesù lesend (lesenda)

(an lesend)

avend lesù

Verb iregolar dla sconda coniugassion[modifiché]

Ël grup dij set verb con l'anfinì an eje (ej).

Costi set verb a l'han iregolarità ant la coniugassion. Prima 'd tut i notoma che costi verb, che a son sicura dla sconda coniugassion, a l'han la ëdcò na forma dl'anfinì (la pì dovrà) che a seurt nen an e. A son:

  • avèje (avèj) dont i l'oma dàit al coniugassion completa.
  • dovèje (dovèj)
  • piasèje (piasèj) - ùnica particolarità: a l'ha 'dcò l'anfinì piase
  • podèje (podèj)
  • savèje (savèj)
  • valèje (valèj) - ùnica particolarità: a l'ha 'dcò l'anfinì vale
  • vorèje (vorèj)
  • ël verb derivàdëspiasèj as compòrta coma piasèj

Ël verb avèje (avèj) a l'é già stàit vist al complét.

Ij temp iregolar ëd dovèj a son:

Present indicativ: mi i deuvo, ti it deuve, chiel a deuv, noi i dovoma, voi i deuve, lor a deuvo

Ampërfét indicativ: mi i dovìa, ti it dovìe, chiel a dovìa, noi i dovìo, voi i dovìe, lor a dovìo

Present congiuntiv: che mi i deuva, che ti it deuve, che chiel a deuva, che noi i deuvo, che voi i deuve, che lor a deuvo

Present imperativ: (mi) - - - -, (ti) deuve, (chiel) ch'a deuva, (noi) dovoma, (voi) deuve, (lor) ch'a deuvo

Ij temp iregolar ëd podèj a son:

Present indicativ: mi i peus (peulo), ti it peule, chiel a peul, noi i podoma, voi i peule, lor a peulo

Present congiuntiv: che mi i peussa, che ti it peusse, che chiel a peussa, che noi i peusso, che voi i peusse, che lor a peusso

A manca 'l present imperativ, për le relative espression ad deuvro locussio echivalente.

Ij temp iregolari ëd savèj a son:

Present indicativ: mi i sai (seu), ti it sas, chiel a sa, noi i soma (sagoma, savoma) , voi i seve, lor a san

Present congiuntiv: che mi i sàpia, che ti it sàpie, che chiel a sàpia, che noi i sàpio, che voi i sàpie, che lor a sàpio

Present imperativ: (mi) - - - -, (ti) it sàpie, (chiel) ch'a sàpia, (noi) sàvoma (soma, sagoma), (voi) sàvej, (lor) ch'a sàpio

Ij temp iregolar ëd vorèj a son:

Present indicativ: mi i veuj (veulo), ti it veule, chiel a veul, noi i voroma, voi i veule, lor a veulo

Present congiuntiv: che mi i veuja, che ti it veuje, che chiel a veuja, che noi i voroma, che voi i veule, che lor a veujo

Present imperativ: (mi) - - - -, (ti)veuje, (chiel) ch'a veuja, (noi) voroma, (voi) voreje, (lor) ch'aveujo

Partissipi passà: vorsù (dle vire as treuva 'dcò volù)

L'imperativ a l'é 'd sòlit unì a përnòm përsonaj:

voromse. As nòta, an cost cas, l'eliminassion la vocale final dla vos verbal. Sòn a l'é un procéss comun, che a vnirà vist pì anans.

Verb con partissipi passà iregolar.

Peui a-i é quàich verb che a l'ha un partissipi passà iregolar e, 'd sòlit, pì che un partissipi passà. Pr'esempi:

Nasse Part. Pass. nà, nassù nàit.

Vëdde Part. Pass. vëddù, vejù, vist.

Cheuse Part. Pass. cusù, cheuit.

Deurbe Part. Pass. durbì, duvert.

cheuit, duvert, a son dovrà 'dcò coma agetiv (nen, anvece cusù e durbì).

A venta nen confonde 'l partissipi passà con l'agetiv corispondent, che a peulo esse diferent. Pr'esempi:

Part.pass. strenzù, corisp. ag. strèit.

I l'hai strenzù la vis, adess a l'é strèita.

Gavà pòche ecession, cand a-i son, ansema, un partissipi passà regolar e un nen regolar, col regolar a ven dovrà da partissipi e l'àutr da agetiv.

A-i son peui 'd verb che a l'han forme dle doe coniugassion sconda e tersa, e che i vëddroma ant la session chiven, a part. As trata 'd na particolarità piemontèisa pitòst vària e motobin amportanta. A son coi che a-i diso: Verb fosonant che a podrìo esse considerà iregolar, ma noi i-j consideroma na categorìa a part..