La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Complente/Complente 1

Da Wikisource.

La Bìbia piemontèisa - Complente 1

Complente[modifiché]

1[modifiché]

Gerusalem a fà ‘l deul[modifiché]

1Ah! Coma ch’a l’é restà bandonà e deserta la sità ch’a l’era tant bin popolà! La pì famosa an tra le sità, ancheuj a l’é veuida. L'argin-a dle sità adess a l’é na s-ciava[1].

2A sangiuta tuta la neuit e ‘d lerme a calo giù da soe ciaferle. A l’avìa ‘d moros, ma a l’é restaie pì gnun ch’a-j daga ‘d consolassion. Tùit ij sò amis[2] a l’han tradìa e a son dventà ij sò nemis.

3Giuda adess a sà lòn ch'a veul dì deportassion, a l’han crasala e fàita dventé na s-ciava. Adess a viv an tra ‘d nassion forëstere e a conòss gnun arpòs. Ij sò nemis a l’han daje dapress tanme na piàita da ciapé e chila a l’ha pa pì savù andova stërmesse.

4Le contrà ‘d Gerusalem a fan ël deul, përché a-i é pì gnun ch’a vada a le feste. A le pòrte dla sità a-i é ‘n silensi complet; ij sacerdòt a gëmmo, soe fiëtte a pioro - daspërtut a-i é mach d’ameror.

5Ij sò craseur a son dventà ij sò padron, e ij sò nemis a foson-o, përché Nosgnor a l’ha castijà Gerusalem për motiv dij sò tanti pëccà. Ij sò fieuj a son ëstàit ciapà e portà vìa an tère lontan-e.

6Tuta la majestà dla bela Gerusalem a l’é stàita dëspojà. Ij sò prinsi a son vnùit esse tanme ‘d cerv ch’a meuiro ‘d fam përchè ch’a treuvo pì nen ëd pastura. A son tròp fiach për core e scapé via da ‘n nemis ch’a-j dà dré.

7An mes ëd soa tristëssa e d’abandon, Gerusalem as n'avisa ‘d sò splendrior antich. Adess, contut, a l’é tombà ant le man dij sò nemis e a-i é gnun ch’a-j sia d’agiùt. Ij sò nemis a l’han butala an dërota e a rijo ‘d sò destin.

8Ij pecà ‘d Gerusalem tant ch’a son grev ch’a smijo dë strass salòp ch’as peul gnanca vardeje. Tuti coj che na vira a-j rendìo onor adess a la mepriso, përché ch’a l’han vëddula dëspojà e patanùa. Tut lòn che adess chila a peul fé a l’é ‘d gëmme e dë stërmesse la facia.

9A l’ha antamnasse d’anmoralità coma ‘d sangh ampur, a l’ha pensà nen a cole ch’a sarìo stane le conseguense[3]. Adess a stà lì dëstèisa ant la pàuta, e a j’é gnun ch’a la peuda tirela fòra da lì. A crija: “Nosgnor! Varda mia condission miseràbil! Ël nemis a l’ha trionfà”.

10Ël nemis a l’ha fane ‘n ravagi, a l’ha portane via tut lòn ch’a l’avìa ‘d pressios. A l’ha vëddù dij forësté violé sò templi sacrà, pròpi ël leu che Nosgnor a l’avìa proibije a j'ëstrangé d’intreie.

11Tut ël pòpol a l’é an serca ‘d pan e a gëmm. Për podèj dzorvive a l’han vendù tùit ij sò beni pressios. A fà ‘d plente e a dis: “Nosgnor! Varda coma ch’a l’han umiliame!”.

12“É-lo vera, voi ch’i passe për la stra, ch’av n’anfà pròpi nen ch’i sia ant ësta condission? Vardeve d'antorn: a-i é gnun d’àutri ch’a l’àbio ‘d patiment afros coma ch’i l’hai mi. A l’é Nosgnor ch’a l’ha faje tombeme a còl cand ch’a l’ha dëscadnà tuta soa zara.

13Dal cel a l’ha fame tombé adòss un feu ch’a brusa ij mè oss. A l’ha butà un trabucet dë 'dnans ai mè pass e a l’ha fame tombé ‘ndrinta. A l’ha lassame bandonà, ferìa e malavia.

14A l’ha fàit che ij mè pëccà a dventèisso ‘d còrde ch’a l’han gropame e ij mè nemis adess am rabasto an përzonìa. Nosgnor a l’ha fame perde le fòrse e a l’ha consigname ai mè nemis. An soe man ëd lor a-i é pì nen ch’i peuda fé.

15Nosgnor a l’ha dzonorà j’òm pì vajant ch’i l’avìa. A sò comand a l’é vnùa n’armeja poderosa për dëstrue ij mè combatent. Nosgnor a l’ha pistà soa sità ch’a-j vorìa tant bin coma ch’as pista l’uva ant na tin-a.

16A l’é për tut sossì ch’i pioro e che ‘d lerme a rigo mè moro. A-i é gnun ch’am fasa coragi; coj ch’a podrio felo a stan bin da leugn. Le mie masnà a l’han pì gnun avnì, përchè ‘l nemis a l’ha vinciune.

17Gerusalem a dëstend soe man për ciamé d’agiut, ma a-i é gnun ch’a-j daga ‘d confòrt. Riguard a sò pòpol Israel, Nosgnor a l’ha dit: “Ch’ij sò vzin a ven-o a esse ij sò nemis! Ch’a sio campà via tanme na pata 'ntamnà!”.

18Nosgnor a l’ha pro rason, përchè mi i lo scotava pa[4]. Steme a sente, vojàutre tute le gent; vardé ij mè patiment e dësperassion, përchè ij mè fieuj e le mie fije a son ëstàit portà via an tère lontan-e.

19 I l’hai pregaje, ij mè aleà, ch’am giutèisso, ma lor a l’han tradime. Ij mè sacerdòt e ij mè ansian a son mòrt ëd fam ant la sità mentre ch’a sërcavo da mangé për salvé soa vita ‘d lor.

20Nosgnor, varda tùit ij mè sagrin. Mè cheur a l’é brisasse e mia ànima a l’é dësperà, përchè i son arvirame contra ‘d ti. Për le stra la spa a fà ‘d carnagi, e a ca nòstra a-i é mach ëd mòrt.

21Ij mè gëmm, d’àutri a l’han pro sentije, ma gnun a l’é vnume a giuté. Cand ch’ij mè nemis a l’han sentù parlé ‘d tùit ij mè sagrin, lor a l’ero fin-a content ëd vëdde lòn ch’it l’avìe fame. Ti ‘t l’has fàit tombé an sù mi lòn ch’it l’avie bin nunsià. Contut, ëdcò a lor a-j rivrà l’istess.

22Nosgnor! Varda mach tut ël mal ch’a fan. Tràtje parèj ch’a l’han tratame për tùit ij mè pëccà. Ij mè gëmm a son tanti, i l’hai ‘l cheur dësfàit”.

Nòte[modifiché]

  1. O “A l’é setà da sola tanme na vidoa”.
  2. O “aleà”.
  3. O “a së spetava pa cola fin”.
  4. O “i son arvirame contra ‘d chiel”.