Giovanni Cerutti/Canson/La rondolin-a d'amor

Da Wikisource.

Artorn


LA RONDOLIN-A D’AMOR[modifiché]

Un bell’esempio di “contrasto”, giocato sull’amore ostinato dell’innamorato. La ragazza vorrebbe essere una rondinella, per andare lontano dall’innamorato, ma questi farebbe il cacciatore per catturarla. Se lei si farà monaca, lui sarà il fraticello che la incontrerà per confessarla. La ragazza pensa allora di fare l’ammalata, ma l’innamorato farà il dottore per andare a curarla. Alla ragazza non rimane che pensare di morire, ma sarebbe inutile: l’innamorato sarà la sua tomba, per poterla abbracciare!


Mi i son la rondolin-a d’amor, volerìa sla montagna,
volerìa sla montagna për andeme a riposé (bis).

Se voi feve la rondolin-a d’amor e mi i fas ël cassador,
e mi i fas ël cassador për andeve a ricassé (bis).

Se voi feve 'l cassador d’amor e mi i fas la monigheta,
e mi i fas la monigheta, i andarai drint’al convent (bis).

Se voi feve la monigheta d’amor e mi i fas ël fratossin,
e mi i fas ël fratossin për andeve a confessé (bis).

Se voi i feve ël fratossin d’amor e mi i fas la malada,
e mi i fas la malada për pì nen podèive parlé (bis).

Se voi i feve la malada d’amor e mi i fas ël medichin,
e mi i fas ël medichin për andeve a mediché (bis).

Se voi i feve 'l medichin d’amor e mi i fas la morteja,
e mi i fas la morteja për pì nen podèive parlé (bis).

Se voi i feve la morteja d’amor e mi fareu la tomba,
e mi i fareu la tomba, për podeive ambrassé (bis)