Fernanda Pagani/Lusareu

Da Wikisource.

Artorn


Lusareu[modifiché]

Sôn andai sul pontin stassera
e sùbit a m’ha rivà, fin,
on profum d’èrba ’pena tajà
vun dë cuj odor ch’i van drit al cheur
e sensa ciamà parmèss i rovìtan
la tò ment, it ròban ël present:
mi im vedi fiolèta zèrba
cor su l’èrba drera ij lusareu
ciapaj e peu mètaj sota ël bicer
për vidé se al top i fasévan ciar...
Vorarii catà ij mè penser
lusareu sbarlusent ëd la ment
e sul pra dël cheur fai volà
trémit dë ciar suj ricòrd dë ier...
... nusmi l’odor d’èrba tajà...

Scond Premi ex-aequo al Concors «Piemont ch’a scriv» 2019

Tradussion an piemontèis ëstandard

LUSENTELE - I son andàita sla lòbia stassèira / e sùbit a l’é rivame, fin, / un përfum d’erba pen-a tajà / un ëd coj odor ch’a van drit al cheur / e sensa ciamé përmess a sgato / toa ment, at robo ’l present: / Mi im vëddo gòrba aserba / a core sl’erba apress a le lusentele / pijeje e peui buteje sota al bicer / për vëdde se a lë scur a fasìo lus... // I vorerìa ciapé ij mè pensé / lusentele splendriente dla ment / e sël pra dël cheur feje volé / frisson ëd lus an sj’arcòrd ëd jer... // ... i nufio l’odor d’erba tajà...