Ferdinanda Passera/Ma se 'n dì vnirà

Da Wikisource.

Artorn


Ma se 'n dì vnirà[modifiché]

Amor,
it lo sas che ij cheour a guerno
cantonin segret
doa le speranse
a svanisso 'n nostalgìa
e 'n certe ore seiran-e
a s-ciofo 'nt l'ànima
arciam misterioso?

Scot-me amor! Mi it sento;
resta nen ant l'ombra,
mè cheur at veul
coma 'n granin dë smens
a speta ant ël desert
na stissa d'aqua
për fiorì.

E se 'n dì lontan,
dòp tant amor,
a jë vnirà
l'ora dla fin,
fà nen che i piora e che mie pen-e
a divento spin-e.
Deurb ij tò brass
e fà che 'l mè torment
a ven-a crocifiss an ti.

Peuj 'm m'andrai për le stra dël mond
con tò soris 'nt ël cheur
e cambierai sta caden-a
ant n'ala lusenta.