Elisa Revelli Tomatis/Cant ëd libertà

Da Wikisource.

Artorn


Cant ëd libertà[modifiché]

Dal cheur ëd nòstr Piemont,
gorègn, sensa n’arlass,
ëd libertà o gëmmiva
brusant ël cant e quacc:
na smens da lavr a lavr
su lë spartì dël vent,
ënrosinà’d dolor,
cissà da la passion.

Stissa su stissa ’l sango
për ampërgné le mote...
cospirassion, bataje
tëmmo le stra dl’arvangia.
Ah, vàire euj fiapisso
mentre ’l nemis o branda,
quanda ’n crocion ëd pan
a consacré la Pasqua?

A lë s-ciopté ’d fusij
tvej 4 patanù i schërzin-o,
për ëngranisse 5 ’d pas
i lòcio 6 d’òr jë spì.
E se doi fieuj i sògno
da ’n pra o da na grangia,
l’istess bleucel i miro
- visage dë speransa.

Dal galve stèile alpin-e
ch’is cin-o a so’ e tormente,
al feu dl’ancreus Mesdì
su le s-ciumé dël mar,
dun-a is dësluvo l’ombre
ënt n’ënfiorìa d’ànime,
con un sol fià a canté
la blëssa ’d nòstra Italia.

Da «A pont cros», edission «Ca dë studi Piemontèis» 2012