Carlin Porta/Fior dël Lagh d'Arpye

Da Wikisource.

Artorn a la tàula


Fior dël Lagh d'Arpye[modifiché]

A l’é pì nen cagnin né anrabià ’l sol
ëd ses ore an costa surfassa ’d sosta
tranquila e pasia ’d na vacansa bela,
ch’im lo gòd trament ch’am carëssa ’l moro
dòp na caminada bon ben d’arlass,
ma ant ël cel gris e frèid dël Lagh d’Arpye…

… Fiorin-e bele e bianche ch’i bamblin-e
giugarin-e e dlicà con cheur nossent
ant ël frèsch dël mojiss a pé dël lagh
cogià da st’aria frèida dij doimila;
come feve a resiste sensa plente?
Che bel ch’a l’é rivé fin-a da voi
e vardeve tute candie, lì ’n ghërsa,
con l’òra che dun-a cogiandve av cun-a
con frësca dosseur com fèissa na mare.
Con fé sempi e sensa ’nsun-a blaga
i vë spece ant l’eva ciàira dël lagh
e corme ’d gòj për avèjme argalà
tut vòstr candor, chinandve al buf ëd l’aria
im salute con granda devossion.

Con cost arcòrd pì che voajant ant j’euj
or ch’i son sì a gòdme, ëd sa giornà
l’ùltima sempia e càuda sparlà ’d sol,
fiorin-e bianche dij mojiss dël lagh,
combin ch’i conòssa nen com ch’iv dije
mi iv ringrassio con ël cheur për vòstr ess-ie.