Canson/Piemont favolos

Da Wikisource.

Artorn


Piemont favolos[modifiché]

da Canti popolari piemontesi, dal Piemonte all'Europa, Daniela Piazza editore, Torino 1999 Piemont favolos, 'da Canti popolari piemontesi, dal Piemonte all'Europa, Daniela Piazza editore, Torino 1999'

Piemont favolos, 'da Canti popolari piemontesi, dal Piemonte all'Europa, Daniela Piazza editore, Torino 1999
Piemont favolos, 'da Canti popolari piemontesi, dal Piemonte all'Europa, Daniela Piazza editore, Torino 1999

A j'era na vòlta un mago
pagà da na sgnora forestera
për piassé soa fija da sposa
ant ël pì bel pòst ch'a j'era.

Col mago a l'ha girà
batù pianura e colin-a,
traussà mar e montagna
për serché 'l mej për la sposin-a.

A l'ha vist mila blesse d'ancanté,
ma quaicòs ant ël cheur a-j disìa:
"Va anans, sërca ancora!
Lòn ch'it l'has vist, l'è sensa poesìa!".

Fin che 'n dì, traussand ma montagna,
l'è cascà and un fium picinòt,
ma la maga, soa mare, dal cel:
"Avèj nen por, a l'è 'l Pò col biarlòt!".

E così cunà e portà da j'onde,
a l'ha tacà a sbircé d'antorn,
e pì a s'angrossava col fium
pì chièl magonava 'l ritorn.

La maga, soa mare, anvisasne 'd lolì
a l'ha dije dal cel: "Car me cit,
it ses rivà ant ël Piemont,
la tèra pì bela ch'a l'abio mai dit!".

Anlora col mago content e giojos
a l'ha dije a la mare potenta:
"Disje a la sgnora che mi resto sì
përché l'è tròp bel, l'é pròpi tant bel,
e veuj tenlo mi".