Anònim/Un merlo tròp galup

Da Wikisource.

Artorn a la tàula


Un merlo tròp galup[modifiché]

(conta ëd Siberia)

A coj temp-là, ël merlo a l'era bianch coma 'n cel d'invern.
Cand a volava as confondìa con le nìvole, cand a marciava, con la fiòca. Parèj, cand l'ajassa, sa vissiosa marodòira, a l'é pogiasse an sij branch bass dël sapin, a l'ha pa s-ciairà l'osel ëspali pogià an sl'erbo pien ëd fiòca.
Ël merlo a jë smijava che l'ajassa as dasìa da fé ëd fasson bin dròla, frapanda la scòrsa con sò bech, sgrafindand-la con soe piòte.
- Eh, ajassa! Përchè i të sgarogne ës pòr sapin?
L'àutra as chërdìa sola. A-i é mancaje pòch ch'a tombèissa da lë sbaruv. Na lòsna a l'ha sbërlusù an sò bech.
- Malissiosa ! a l'ha rijù ël merlo. Sà, mostra lòn ch'it vorìe stërmé sota la scòrsa.
A l'era n'anel d'òr. Fin, sislà, a sbërlusìa dossman ant la penombra.
Ël merlo a l'ha volà fin-a da l'ajassa.
- I na vorërìa un pròpe parèj, a l'ha subià. Anté ch'it l'has trovalo?
L'ajassa a l'ha sospirà. Ës merlo andiavlà a l'era franch ël pi curios che tuti.
- Leugn, motobin leugn, a l'ha rëspondù chila. E a venta anfonghesse ant le buele dla tèra, me amis, ambelelà anté ch'a stà ël re dij tesòr segret.
- Men-me donca ambelelà, a l'ha dit ël merlo.
A l'é andaje dapress a l'ajassa an sla montagna, fin-a a 'n grand lagh, dnans a l'intrada ëd na caverna sombra coma la neuit.
- A l'é sì, a l'ha bësbijà l'ajassa. Scot-me bin: it traversëras prima na stansia fàita tuta d'aram, peui n'àutra d'argent. La tersa a sarà ampinìa d'òr a l'infinì. Ma a l'é ant la quarta che it trovëras ël re dij tesòr segret, setà an s'un tròno an diamant. It lo arconossëras facilman: soa coron-a a l'é ëd zafir, soe veste ëd giada, soa cavija ëd cristal e ij sò euj a son premuros. At darà lòn che ti t-j ciamëras.
Ël merlo a l'ha batù j'ale, ecità.
- Adiù, mia amìa, i-i coro dlongh!
L'ajassa a l'ha ancor crijaje:
- Dzortut, im arcomando, toca gnente fin-a a che ël re a l'abia nen permëtut-lo! Dësnò at rivrà un grand maleur!
- Sagrin-te nen! a l'ha rësponduje ël merlo an penetrand ant la balma.
Tut a l'é dësrolasse coma a l'avìa dit l'ajassa. Ant la prima sala a sbërlusìo mila oget coma tante stèile rosse e giàune, d'un bel color d'aram. Ël merlo a l'é contentasse ëd deje n'ociada pien-a d'anvija.
La sconda a l'era pien-a ëd maravije d'argent pur, ch'a brilavo tant fòrt ant ël top da pijeje për n'armèja ëd cules. L'osel a l'é fërmasse un moment. Coma a sarìa piasuje avèj tut lòn, al cit merlo bianch!
Peui a l'é rivà ant la tersa. A l'é stàit në sbalucament. A l'é smijaje ëd penetré an na foresta an feu, tant a sbërlusìa l'òr dle muraje, dël sofit e dël paviment. Ël merlo a chërdìa nen ai sò euj.
«Che tesòr favolos!» a pensava.
L'òr a rend malavi, fin-a j'osej! Dësmentiand ij consèj ëd l'ajassa, ël merlo a l'ha dàit na bëccassà a la sabia d'òr ch'a coatava ël paviment ëd la sala.
Pòr volàtil, lòn ch'a l'avìa combinà? A-i é staje a l'amprovista un ciadel afros e ël paviment a l'é duvertasse an na nìvola d'òr, vomitand na creatura mostrosa.
- Tl'has avù ël topé ëd toché ël tesòr dël re sensa përmess, miseràbil oslass! a l'ha rugì ël terìbil vardian, e a l'é campasse con soe grinfe an sël merlo, con j'euj ch'a campavo ëd losnà, la boca spalancà.
L'osel a l'era lest. A l'ha riussì a scapé con un colp ëd j'ale e a l'é tornà andré an pressa, con ël cheur agità. Ma a l'ha pa podù schivié ël darié sofi dël mostro ch'a l'ha scraciaje adòss na longa fiama rossa e fumanta.
A l'intrada dla balma, l'ajassa a l'era ancor là, ch'a spetava l'osel.
- Tl'has nen arzistù a l'òr, mè car amis, i lo s-ciàiro bin.
- Cò' diav tl'has vist?
- Va a specete ant l'eva, a l'ha dit l'ajassa.
- Ël merlo a l'é sporzusse an sël lagh. Le fiame dël mostro a l'avìo brusatà sò bel piumage bianch. A l'era vnù nèir parèj dla neuit. Ma sò bech a l'era color ëd l'òr, parèj dla sabia maravijosa ch'a l'avìa bëccà, e sòn a l'ha consolalo un pò.