Dissionari Italian-Piemontèis/e

Da Wikisource.

Artorn

Travaj ancora nen terminà


Cost dissionari a l'é dzurtut adressà a coj ch'a fan ëd tradussion da l'Italian al Piemontèis për publiché an ës sit. As capiss ch'a l'é 'ncora nen n'euvra compléta. Chi ch'a sa a peul sèmper feje d'antegrassion, an rispetand le convension ch'i l'oma sernù.

Italian – Piemontèis

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

E[modifiché]

  • E (cong): e, e peui.
  • Ebanista (sm): ebanista, stipëtté, minusié.
  • Ebanisteria (sf): botega d'ebanista, ebanisterìa.
  • Ebano (sm): ébano.
  • Ebbene (cong); ebin, eben, bin, ben.
  • Ebbrezza (sf): bela cioca, cioca bin-a, cioca, (fig) esaltassion.
  • Ebbro (agg): cioch; (fig) esaltà, stordì, fòra 'd sentor.
  • Ebdomadario (sm e agg): ebdomadari, setimanal; (lezione ebdomadaria) démode.
  • Ebete (agg e sm): beté, ebeté, rimbambì, idiòta.
  • Ebollizione (sf): beuj.
  • Ebraico (sm. e agg): ebràich, dj’ebréo, dij giudé; lingua ebraica: ebràich.
  • Ebraismo (sm): ebraism, giudaism.
  • Ebreo (sm e agg): ebréo, giudé, israelita, (femm) ebréura; [rabin ëd j’ebreo: rabbino]; ebreo errante: Giampetadé, marciafalì.
  • Ecatombe (sf): ecatomba; (fig) stermini, massacri.
  • Eccedente (agg): ëd tròp, ecedent, esuberant.
  • Eccedenza (sf): tròp, versa, surplù, dzorpì; (residuo) resta.
  • Eccedere (vi): depassé, passé, trapassé, esse ‘d tròp, versé, debordé, ecede, abusesse.
  • Eccellente (agg): soasì, sernù, ecelent, squisì, straordinari, con ij fiòch, al basin.
  • Eccellenza (sf): ecelensa.
  • Eccellere (vi): spiché, alvesse dzor tuti, eclaté, dëstachesse, figuré, superé, sovrasté.
  • Eccelso (agg): dzor tuti, prim, pì àut, sublim.
  • Eccentricità (sf) ecentricità; (fig) stravagansa.
  • Eccentrico (agg): ecentrich, dës-centrich, dës-centrà; (fig) drolo, stran, stravagant.
  • Eccepire (vi): obieté, opon-e, repliché, ecepì.
  • Eccessivo (agg):esagerà, dzorbitant, ecessiv.
  • Eccesso (sm): esagerassion, ecess.
  • Eccettera: via fòrt, e via fòrt paréj.
  • Eccetto (prep): foravìa, meno, meno che, se as gava, fòra che.
  • Eccettuare (vt): fé ecession, gavé, buté fòra, nen conté, esenté
  • Eccettuato (agg): gavà, foravìa, nen contà, esentà.
  • Eccezione (sf): ecession; ad eccezione di: salv che, gavà che.
  • Eccezionale (avv.): foravìa, ecessional, strasordinari, special.
  • Ecchimosi (sf): niss, nisson, nissura.
  • Eccidio (sm): massacri, carnagi, stermini, strage, ecatombe.
  • Eccitabile (agg): pront, cissàbil, moschin, ecitàbil,, ch'as anvisca sùbit, sofranin.
  • Eccitabilità (sf): prontëssa, ecitabilità.
  • Eccitamento (sm): incentiv, incitament, stimol, cissament, ecitament, ansigh, ansigament.
  • Eccitante (agg): cissant, stimolant, ecitant.
  • Eccitare (vt): cissé, ansighé, stimolé, arvivé, anvisché scaudé, anfiamé, foé, sproné, des-ciolé, evité, gassé, issé, sionanta.
  • Eccitatore (sm): cisseur, ecitator.
  • Eccitazione (sf): cissa, ansigh, stimol, ecitassion, incitament.
  • Ecclesiastico (ag): dla cesa, dla gesia, eclesiàstich.
  • Ecco (avv.): varda-sì, varda-lì, varda-là, vardé-sì, vardé-lì, vardé-là; eccoci: vardeje-sì, vardeje-là.
  • Eccome (inter): e come!
  • Echeggiare (vt): arsoné, arbate, arbombé.
  • Eclettico (agg): eclétich.
  • Eclissare (vt): scurì (con l'ecliss), eclissé, scurisse, stërmesse; (fig) andé via, andesne.
  • Eclissi (sf): ecliss, eclisse.
  • Eclittica (sf): eclitica.
  • Eco (sm) arson, arbat, arbomb, eco.
  • Ecologia (sf): ecologìa.
  • Economato (sm): ufissi d'ecònomo, economà, economato.
  • Economia (sf): economìa, conomìa.
  • Economico (agg): econòmich, convenient, a bon pat.
  • Economizzare (vt): fé economìa, fé d'ecomìe, risparmié, ecomisé.
  • Economo (sm): ecònomo; (agg) economios.
  • Ecumenico (agg): ecuménich; Concilio Ecumenico: Consili Ecuménich, Consèj Ecumenich.
  • Eczema (sf): croste, scravasse, egzema, eczema.

ED[modifiché]

  • Edema (sm): edema, bognon.
  • Edera (sf): brassabòsch.
  • Edicola (sf): pilon, pilonèt, caplëtta, cesiòta, tabërnacol; (dei giornali) baracòt, chiòsch, edìcola.
  • Edificante (agg): esemplar, edificant.
  • Edificare (vt): fabriché, costrùe, aussé, alvé, tiré sù, edifiché, edifié; (fig) dé bon esempi, mostré bi, edifiché, pijé bon esempi, edifichesse.
  • Edificatore (sm): impresari, costrutor, morador.
  • Edificazione (sf): edificassion.
  • Edificio (sm): fàbrica, edifissi, fabricà, costrussion, ca, palass.
  • Edile (agg): da costrussion, da murador, edil, édil.
  • Edilizia (sf): edilissia, costrussion.
  • Edito (agg): stampà, publicà, édit.
  • Editore (sm): editor.
  • Editoriale (agg e sm): editorial, articol ëd fond (ëd test).
  • Editto (sm): edìt, crija, proclama, band,
  • Editore (sm): editor.
  • Edizione (sf): edission.
  • Edonismo (sm): edonism.
  • Edotto (agg): informà, avertì, ch'a 'é al corent,
  • Educare (vt): eduché, anlevé, mostré, dotriné.
  • Educativo (agg): educativ.
  • Educato (agg): educà, bin educà, bin anlevà, bin costumà, fin, compì, ëd bel deuit.
  • Educazione (sf): educassion, bon-a educassion, bel deuit, creansa, (buona educazione:) bon-a creansa.

EF[modifiché]

  • Efelide (sf): lentìa, giajeul; lentigginoso: giajolà, lentios.
  • Effemeride (sf): efemérida, armanach.
  • Effemminatezza (sf): fomnarìa, fumelarìa; (fig.) molanciarìa, smorbiarìa.
  • Effemminato (agg): fomnin, fomlin; (fig) mòl, dlicà, smòrbi.
  • Efferatezza (sf): crudeltà, ferosità, eferosità, gramìssia.
  • Efferato (agg): crudel, feros, eferos, gram.
  • Effervescente (agg): gasà.
  • Effervescenza (sf): arbeuj, gasamenta, fermentassion.
  • Effettivo (agg): efetiv, real.
  • Effettuare (vt): fé, realisé, compì, buté an pràtica /esecussion, eseguì.
  • Efficace (agg): bon, vàlid, vajant, d'efet sicur, valèivol, ch'a fà efet.
  • Efficiente (agg): vajant, valèivol, ativ, an fòrsa, valid, an piòta, an gamba.
  • Efficienza (sf): eficensa, rendiment.
  • Effige (sf): ritrat, figura, impront, bigieuja, mistà, quàder.
  • Effimero (agg): precari, ch'a passa sùbit, passeger, ch'a dura gnente, ch'a dura pòch.
  • Efflorescenza (sf): fiorìa, fioridura; (med) ruf; (nelle mani) calor, gòle, croste.
  • Efflusso (sm): sboch, scol, fluss.
  • Effluvio (sm): effluvi, esalassion, përfum, odor.
  • Effondere (vt): spantié, spataré, sparpajé, sbardé, difonde, efonde, versé fòra.
  • Effrazione (sf): (giur) rotura, rompura, scansinament,.
  • Effusione (sf): spantiura, spatarada, sparpàj, sbardiura, difusion, efusion.

EG[modifiché]

  • Egida (sf): protession, arpar, ripar, sosta, difèisa, égida.
  • Egli (pron): chiel, chel, cel.
  • Egocentrico (sm): egocèntrich, (fam) mi son ël mond.
  • Egocentrismo (sm): egocentrism.
  • Egoismo (sm): egoism, egotism.
  • Egoista (sm): egoista.
  • Egoistico (agg): egoista, egoistich.
  • Egregio (agg): fòra dl'ordinari, vajant, degn; (nelle lettere: egregio signore) Monsù.
  • Eguaglianza (sf): ugualiansa.
  • Eguagliare (vt): rende ugual, ugualisé, ugualié.
  • Eguale (agg): ugual, istess, midem.

EL[modifiché]

  • Elaborare (vt): travajé, elaboré, sislé.
  • Elaborato (agg):travajà, tut travajà, sislà; (sm) rapòrt, relassion, articol, composission, scrit, travak.
  • Elaborazione (sf): elaborassion.
  • Elargire (vt): dé bondos, regalé, dispensé, doné, largì, elargì, eufre, ufrì, distribuì.
  • Elargizione (sf): elargission, oferta, distribussion.
  • Elencare (vt): fé la lista, marché, noté, registré, elenché.
  • Elenco (sm): lista, nòta, tàula, rubrica, rolo, registr, elench; elenco telefonico: anuari telefonich, elench telefònich.
  • Elemosina (sf): limòsna, alimòsna, limòsina, carità; cassetta per l’elemosina: bùssola (dla limòsna); borsa dell’elemosina: taschet dla limòsna; fare l’elemosina: fé limòsna; chiedere l’elemosina: andé ciamand, ciamé la limòsna, andé a j’uss.
  • Eloquente (agg): eloquent, ch’a parla bin, comunicativ.
  • Eloquenza (sf): eloquensa, oratòria, parlantin-a, comunicativa.

EM[modifiché]

  • Emanare (vt): derivé, vnì, ven-e; (di leggi, ecc.) publiché, proclamé, emané; (enanare una sentenza): levé na sentensa; (esalare): esalé.
  • Emettere (vt): mandé fòra, buté fòra, campé fòra; (di leggi, bandi, e sim.) publiché, difonde, proclamé, emané; (vomitare) campé vìa, gumité.
  • Eminente (agg): àut; (fig.) eminent, ecelent, distint, vajant, nòbil.
  • Emoraggia (sf): fluss ëd sangh, emoragìa.
  • Empietà (sf): impietà, empietà, sacrilegi, mancansa ‘d religion, cativeria, crudeltà, ferosità.
  • Empio (sm): empi, ireligios, sensa religion, sensa pietà, crudel, gram, pervers, feros.
  • Enigma (sf): enigma, andvinaja, rompatesta, rébus, tramajin, paròle ancrosià.
  • Enigmatico (ag): enigmàtich, enimìstich, dificil, mascareul, trigos.
  • Enorme (agg) strasordinari, smisurà, dësformà, badial, stragròss, gross, straordinari, mostros, bestial, enòrme.
  • Enormità (sf): enormità strasordinarietà; (fig) bestialit..
  • Entrante: (agg) ch' ven, ch'a ven, ch'a-i ven, ch'a-i riva.
  • Entrare (vi): intré, vnì, andé drinta; non c’entra: a l’é nen adatt [adatt co ij còj a marenda: c’entra come i cavoli a merenda].
  • Entrata (sf): intrada, ingress, vestìbol, andor, (rendita) guadagn, intrada, réndita; (arrivo) vnùa.
  • Entro (prep) drinta, drenta, drin, andrinta, drint, andrint, ant, an: (di tempo) da sì a, ant, an.
  • Entusiasmante (agg): passionant, apassionant, cissant, cissos, frapant, anciarmant, entusiasmant.
  • Entusiasmare (vt): visché, cissé, passioné, apassioné, esalté, antusiasmé, anciarmé, (fam.) andé (mandé) sù ‘d gir.
  • Entusiasmo (sm): calor, passion, entusiasm, esaltassion, anciarm, fërvor; (fam.) cheuita.

EP[modifiché]

  • Epilessia (sf): mal caduch, mal ëd San gioann, epilëssìa.
  • Epilettico (sm e agg): ch’a l’ha ‘l mal caduch, ch’a casca dal mal, ch’a l’ha ‘l mal ëd San Gioann; essere epilettico: casché dal mal.
  • Epoca (sf): época, era, evo, ev; (tempi andati) época dël rè piciòt; fare epoca: fé época.
  • Eppure (cong): pura, epura, comsissìa, tutun (con tut lòn, con tut sòn) tantutun.
  • Equilibrare (sm): equilibré, echilibré.
  • Equilibrato (ag): equilibrà, echilibrà, savi, moderà, giust, (sm) testa quadra.
  • Equilibrio (sm): echilibri, equilibrio.
  • Equilibrista (sm): echilibrista, equilibrista, acròbata.
  • Era (sf): era, época, temp, , età, ev, evo.
  • Erigere (vt): alvé, lvé, aussé, drissé, costruì, fabriché, erige.
  • Esaltare (vt): esalté, vanté, laudé, magnifiché.
  • Esaltarsi (vr): cissesse, esaltesse.
  • Esaltato (ag): esse n’esaltà, chërdse d’esse.
  • Esaltazione (sf): esaltassion, onor, làuda, elevassion.
  • Esatto (agg): precis, esat, pontual, giust, scrupolos.
  • Esaudimento (sm): esaudiment.
  • Esaudire (vt): scoté, esaudì, concede, sodisfé , contenté, dé la contenta, dì che 'd sì.
  • Escludere (vt): lassé fòra, arfudé, rajé, esenté, esclude.
  • Esclusione (sf): esclusion, radiassion, scancelassion, scomùnica.
  • Escremento (sm): arfud, porcherìa, mnis, botala, drugia, merdaria.
  • Esercitare (vt): esercité, abitué, dovré, alené, pratiché, prové.
  • Esigere (vt): esige, volej, vorèj, pretende.
  • Esitare (vi): esité, esse artërdoà, fesse scrùpol, limocé, esité; (pensarci su) studié.
  • Esitazione (sf): esitassion, esitansa, indecision, dùbi, dùbit.
  • Esortare (vt): esorté, consijé, sugerì, cissé, ansighé, possé, arcomandesse, scongiuré.
  • Esortazione (sf): esortassion, consèj, sugeriment.
  • Espediente (sm): spedient, espedient, arsorsa, rimedi.
  • Esplicitamente (avv.): ciàir e nèt.
  • Espressamente (avv.): (a bella posta) espressament, espress, a spress, a pòsta; (chiaramente) ciàir, ciàir e net.
  • Esperto (sm): espert, "dësprucà" (:una persona esperta ed irreprensibile) che "gnun a-j fà la pruca".
  • Esporre (vt): espon-, mostré, dimostré, dëscrive, conté, arvelé.
  • Esprimere (vt): esprime, manifesté, dì, spieghé, paré, dimostré, espon-e, s-ciairì.
  • Estraneo (agg): strangé, foresté, dësconossù, mai vëddù nì conossù, ch’a ven da fòra.
  • Esterno (agg): estern, esterior, ch’a l’é fòra, forest; (sm) estern, forësté, ëd fòra, strangé.
  • Estraniarsi (vr): dëstachesse, slontanesse, butesse fòra.
  • Estremista (sm e agg): estremista.
  • Estremismo (sm): estremism, ideologìa radical.
  • Estremità (sf): ponta, broa, cò, sima, fin, coa, confin, fond, fàuda, òrlo, riva, estremità, estrem.
  • Estremo (agg): ùltim, final, estrem, grand.
  • Esultare (vi): arjojì, esulté, spricé 'd gòj, sauté 'd gòj.

EU[modifiché]

  • Eunuco (sm): eunuch.
  • Evento (sm): aveniment, circostansa, event, cas.
  • Eventuale (agg): eventual, probàbil, possìbil.
  • Eventualità (sf): ancàpit, eventualità, evelensa, cas.
  • Eventualmente (avv): se mai, ëd vòlte mai, caso mai, se ‘d vòlte mai.
  • Evidente (agg): ciàir, evident, vuajant, spicant.
  • Evidenza (sf): evidensa, ciairëssa.
  • Evidenziare: (mettere in rilievo, sottolineare, mettere in evidenza) carché, evidensié, buté an evidensa.
  • Evitare (vt): schivié, scapé, sté lontan da, evité.
  • Evocazione (sf): evocassion, scongiur, màgica, magìa.