La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Genesi/Genesi 29

Da Wikisource.

29[modifiché]

La Bibia piemontèisa - Génesi 29

Giacòb a riva da Laban[modifiché]

1Antlora Giacòb a l'ha seguità a marcé e a l'é rivà a la tèra dla gent ëd l'orient. 2A l'ha vëddù ant un camp un poss con tre strop ëd bestie quacià davzin, përchè a col poss a j’ero breuvasse jë strop, ma la pera ans la dovertura dël poss a l’era gròssa. 3 Quand che tuti jë strop a l’ero samblasse ambelelà, ij bergé a fasìo rotolé la pera da la boca del poss e a breuvavo ‘l cabial. Peui, finì lòn, a tornavo a buté cola pera a sò pòst dzora dla boca dël poss.  

4Giacòb a l'ha ciamaje: "Car ij mè frèj, da andoa ch'i seve?". A-j rispondo: "I soma ‘d Caran". 5E chiel a-j dis: "Conosseve forse Laban, l'anvod ëd Nacor?", "Eh, i lo conossoma", a l'han di-je. 6"Sta-lo bin?" Giacòb a-j ciama. "A sta bin. Varda-lì, a-i é soa fija Rachel ch'a l'é 'n camin a rivé con le feje". 7Antlora Giacòb a l'ha dit: "Dàit ch'a l'é già mesdì, a l'é pi nen ël temp d'antropé le bestie. Vojàutri i dovrie deje da bèive e peuj andé a feie broté pì anans!" 8"I podoma pa felo," a l'han rësponduje, "I dovoma prima speté che tuti jë stròp a sio antropà e la pera a sìa anrolà da la boca dël poss, e peuj i faroma bèive tute le feje ansema".

9Antramentre ch'a parlavo, a l'é rivaie Rachel, con le bestie dël pare, përché a l'era la bërgeròta. 10Cand che Giacòb a l'ha 'vëddù Rachel, la fija 'd sò barba Laban, e le feje 'd sò barba Laban, Giacòb a l'é fasse anans, a l'ha gavà la pera da la boca dël poss e a l'é ancaminasse a fé boré le feje 'd sò barba Laban. 11Peui Giacòb a l'hà basà Rachel e a l'é butasse a pioré fòrt.

12 Quand che Giacòb a l'ha spiegaje a Rachel che chiel a l'era 'n parent dël pare 'd chila e fieul ëd Rebeca, chila a l'é corùa a dijlo a sò pare. 13 Quand che Laban a l'ha sentù sta neuva a propòsit ëd Giacòb, fieul ëd soa seure, a l'é coruje ancontra. A l'ha ambrassalo e basalo, peui a l'ha portalo a soa ca. Antlora Giacòb a l'ha contaje coma ch'a l'é che chiel a l'è un dij sò parent[1]. 14E Laban a l'ha dije: "Ti't ses dabon ëd mia carn e 'd mè sangh". Ansì Giacòb a l'é stàit con chiel për un mèis.

Ij doi mariagi ‘d Giacòb[modifiché]

15Peui Laban a l'ha dije a Giacòb: "I veuj nen che ti 't travaje për mi a ofa mach përché ti 't ses mè parent. Vàire ch'it veules-to che mi it paga?".

16Ore, Laban a l'avìa doe fije: la pi veja as ciamava Lea e la pi giovo Rachel. 17J'euj 'd Lea a l'ero molzin[2], ma Rachel a l'era formosa e soa presensa a l'avia d'anciarm. 18Dàit che Giacòb a l'era annamorasse sùbit ëd Rachel, a l'ha dit: "I travajerai për ti set agn e ti 't am daras an cambi toa fija la pi giovna, Rachel". 19Laban a-j rispond: "Sicura i la darìa pi volontè a ti che a në strangé. Resta con mi". 20Antlora Giacòb a l'ha travajà për set agn an cambi 'd Rachel, ma për chiel a-j ësmijavo mach pòchi dì, tant a-j vorìa bin. 21A la fin Giacòb a l'ha dit a Laban: "Dame mia sposa, përché 'l temp ëd mè servissi a l'é compì. I veui andé da chila sta neuit". 22Antlora Laban a l'ha 'nvità tuta la gent dël leugh e a l'ha dàit na festa. 23Ma a la sèira Laban a l'ha portaje a Giacòb soa fija Lea e Giacòb a l'é cogiasse con chila. 24Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Zilpa a soa fija Lea coma serva 'd chila. 25La matin dòp Giacòb a l'ha dëscurvì ch'a l'avìa passà la neuit con Lea! Ansì Giacòb a l'ha dit a Laban: "Còsa l'has-to fame? L'hai-ne pa travajà për ti an cambi 'd Rachel? Përché l'has-to ambrojame?". 26Laban a-j rispond: "A l'é pa nòsta costuma ambelessì 'd dé an mariagi la fija pi giovo anans ëd cola ch'a l'é nà për prima". 27Completa la sman-a d' nòsse 'd mia fija pi veja, e peui i't daraj 'dcò la pi giovna an cambi 'd set ani 'd pi 'd travaj". 28Antlora Giacòb a l'ha fàit come Laban a l'avìa dije. Quand che Giacòb a l'ha completà la sman-a 'd nòsse 'd Lea, Laban a l'ha daje an ësposa 'dcò Rachel. 29Laban a l'ha 'dcò dàit soa serva Bila a soa fija Rachel coma serva 'd chila. 30Giacòb, parèj, a l'é 'dcò andait a cogesse con Rachel. A voria nopà pì bin a Rachel che a Lea, e a l'ha travajà për Laban për d'àutri set agn.

La famija 'd Giacòb[modifiché]

31 Quand che Nosgnor a l'ha vëddù che Lea a l'era pijà 'n ghignon, a l'ha conceduje d' resté ansinta, ma nen a Rachel. 32Ansì Lea a l'é restà an condission e a l'ha catà 'n fieul. A l'ha ciamalo Ruben, përché chila a l'avìa dit: "Nosgnor a l'ha vardà con compassion a mia aflission. Sicura mè òm am vorerà bin adèss".

33Peui a l'é restà n'àutra vòlta an condission e a l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Përché Nosgnor a l'ha sentì ch'i j'ero trascurà,  a l'ha dame n'àutr fieul". Ansì a l'ha ciamalo Simeon. 34Peui a l'é restà 'nsinta n'àutra vira e l'ha catà n'àutr fieul. A l'ha dit: "Sta vòlta me òm am mostrerà afession, përchè për chiel i l'hai partorije tre fieuj". A l'é parèj ch'a l'ha ciamalo Levi. 35Peuj a l'é torna restà 'nsinta e a l'ha catà n'àutr fieul. Lea a l'ha dit: "Sta vira i lauderai  Nosgnor". A l'é parèj che l'ha ciamalo Giuda. Dòp ëd lòn a l'ha chità d'avèj 'd fieuj.

Nòte[modifiché]

  1. Let. "Tute sté còse" A l'ha contaje 'n po' la stòria 'd soa famija.
  2. O "J'euj 'd Lea a j'ero bej"