La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Deuteronomi/Deuteronomi 10

Da Wikisource.

Deuteronòmi[modifiché]

La Bìbia piemontèisa - Deuteronòmi 10

10[modifiché]

Nosgnor a përdon-a sò pòpol[modifiché]

1Anlora Nosgnor a l’ha dime: “Taja doe tàule ‘d pera parèj dle prime, e monta an sla montagna për ancontreme. Fate ‘dcò n’èrca ‘d bòsch. 2Dzora dle tàule ‘d pera i graverai ij comandament, j’istesse paròle ch’a-i ero an sle prime tàule, cole ch’it l’has s-ciapà; peuj it jë butras ant l’èrca”.

3I l’hai, donca, fame n’èrca ‘d bòsch ëd gasìa e i l’hai tajà doe tàule ‘d pera pròpi coma le prime. Peui i son montà an sla montagna con le doe tàule an man. 4Ël Signor a l’ha scrivuie ant le neuve tàule j’istesse paròle ch’a l’avìa scrivù an sle prime: ij des comandament che chiel a l’avìa dave da ‘n mes al feu, ant ël dì ch’i j’ere stàit riunì an ciambrea ai pé dla montagna. Peui ‘l Signor a l’ha damje. 5Antlora i son torna calà da la montagna, i l’hai butà le tàule drinta dl’èrca ch’i l’avìa fame, e ambelelì a son restà, com a l’avìa comandame Nosgnor.

6J’Israelita a son partì dai poss ëd Bene-Iacan për Mosera, ch'a l'é là andova ch'a l'é mòrtie Aron[1]; chiel a l'é stàit sotrà ambelelà, e a l'é Eleasar sò fieul che a l'é sucedùje ant ël sacerdòssi. 7Da là a son partì për Gudgoda, e da Gudgoda për Iotbata, tèra rica 'd cors d'eva. 8A l’é antlora che Nosgnor a l’ha separà da j’àutre la tribù ‘d Levi[2] për fideje costi ancàrich: trasporté l’èrca dl’aleansa ‘d Nosgnor, acostesse a la presensa ‘d Nosgnor për ufissié com ëd sacerdòt, e pronunsié la benedission an sò nòm. Coj-lì a son ij sò 'ncàrich fin-a ‘l dì d’ancheuj. 9A l’é per lòn che ij Levita a l’han pa ‘rseivù n’ardità ‘d tèra tanme ij sò frej: a l’é Nosgnor soa ‘rdità ‘d lor, precis coma a l’ha promëttù chiel istess, ël Signor, vòst Dé.

10Për mi, i son restà an sla montagna për quaranta dì e quaranta neuit[3], com anans. Ëdcò sta vira Nosgnor a l’ha scotame e a l’ha ‘rnunsià a dëstruv-te. 11Pi tard a l’ha dime: “Àlv-te! Part e va a la testa 'd costa gent, përch’ a peulo andé a pijé possess dël pais ch'i l'hai giurà ai sò antich ëd deje”.

Amor e ubidiensa[modifiché]

12“E ora, pòpol d’Israel, còs é-lo ch’as ëspeta da ti ël Signor, tò Dé? Ch’it pòrte rispet al Signor tò Dé, ch’it marce ant ij sò senté, che ti ‘t jë veule bin e ch’it jë rende adorassion con tut ël cheur e con tuta l’ànima; 13ch’it osserve ij sò comandament e soe lege, cole che ancheuj it dago për tò bin. 14Varda: ij céj - sensa dubit ij céj pì an àut - e la tèra, con tut lòn ch’a conten, a son dël Signor, tò Dé. 15Tutun, mach ai tò antich Nosgnor a l’é tacasse e a l’ha vorsuje bin. Për motiv ëd lor, da ‘n tra tùit ij pòpoj, a l’ha sernù ‘dcò vojàutri, ij sò dissendent ëd lor, com ancheuj i peude bin vëdde.

16Sirconcideve ël cheur, donch, e sie pa pì ‘d teston! 17Ël Signor, vòst Dé, a l’é ‘l Dé dij dé[4], e ‘l Signor dij signor. A l’é ‘l Dé grand, poderos e da tëmme, ch’a fà gnun-a distinsion an tra le përson-e e ch’as lassa pa suborné.[5] 18Chiel a rend giustissia a l’orfelin e a le vidoe; a l’ha grinor ëd ij foresté e a-j dà da mangé e da vestisse. 19Voreje bin ai foresté, da già che ‘dcò vojàutri i seve stàit ëd foresté ant el pais d’Egit.

20Porté rispet al Signor, tò Dé, e rendje l’adorassion mach a chiel. Sijne fedel. Fà ‘d giurament mach për sò nòm. 21Làuda mach chiel. A l’é chiel tò Dé, col ch’a l’ha fàit për ti coste euvre grande e portentose ch’it l’has contemplà con ij tò euj midem. 22 Quand che ij tò antich a son calà an Egit a j’ero mach ëstanta përson-e[6], e ora ‘l Signor, tò Dé, a l’ha rendute tant numeros coma le stèile dël cél[7].

Nòte[modifiché]

  1. Cfr. Nùmer 20:28; 33:38.
  2. Cfr. Nùmer 3:5-8.
  3. Cfr. Surtìa 34:28.
  4. Cfr. 1 Timòt 6:5; Arvelassion 17:14; 19:16.
  5. Cfr. At 10:34; Roman 2:11; Galat 2:6; Efesin 6:9.
  6. Cfr. Génesi 46:27.
  7. Cfr. Génesi 15:5; 22:17.