Gemma Cattero/Pianà sla fiòca

Da Wikisource.

Artorn

Pianà sla fiòca[modifiché]

Mila brise ’d cristaj
andoa la pas a së specia,
mentre l’ùltima fiòca
di për di a së slingua
ant l’aria frissanta
ch’a ven giù da le sime.

Na pianà solitaria
va perdendse ant ël sol:
sarà forse ’l messagi
ëd quaidun ch’a më speta?

A cola pianà
mè pass a s’avzin-a,
ma grev a l’é ’l pèis,
la fiòca già marsa
ced sota mè pé
ch’a s’anfonga ’nt la pàuta.

A meuir an sij brich
l’invit ëd la pianà,
e ’l sol ch’a rij ’d mi,
a fà fonde la fiòca...