Cesare Lavarino/Avril

Da Wikisource.

Artorn


Avril[modifiché]

Cesare Lavarino, Avril


A l’ é tornà primavera, la stagion ëd le fior.
A pòrta la Pasqua ëd Nosgnor:
partessipoma a l‘ arnovesse dla vita e dl’ amor.

Pilole d’ Antica Sapiensa Popolar[modifiché]

An Avril a buto le fior fin-a ij man-i dle sape.
Avril a fà le fior e magg a l’ ha l’ onor.
Chi ch’ a l’ ha vist tre bej mèis d’ Avril, a-j dëspias pì nen d meuire.
Le fior d’ Avril a ten-o për un fil.
Quandi ch’ a trun-a d’ Avril, gran ant ël sach e vin ant ël baril.
D’ Avril a l’è bel deurme.
Un, doi e tre d’ Avril a marco ’l temp për tranta di.

Un poch ëd bon umor[modifiché]

Al ristorant, ün cambré a ciama a ’n client:
“Ma përchè a piora monsü ?”
“ Eh, i serco an tüte le manere d’ antenerì sta cotlëtta”.

Due squadre ’d furmije a gieugo ant un bicer.
An sla banchin-a, tra alenador e president :
“Speroma ’d vinse, parèj l’ann ch’ a ven i gieugoma ’n copa!”.

I seve col ch’ a l’ é ’l colm për l’ inventor ëd la bomba atòmica?
Cul da s-ciopé ’d salute.

“Dotor, dotor, i l’ hai la sensassion d’ esse ’n can“.
“Oh! Ma da quand?“.
“Fin-a da quand i j’ era ’n cagnolin”.

A-i é ’d gent ch’ a và a passé ’l fin ësman-a ’n montagna për cambié aria … Peui it ij vëdde al lünes ëd matin… sempe con l'istessa aria dë stupid!